Historie de Interlingua
Li historie de Interlingua include li formation del lingue self e etiam su comunitá de parlatores.
Li principal merite por Interlingua deve esser dat al american heredera Alice Vanderbilt Morris (1874–1950), quel devenit interessat in linguistica e in li movement por un international auxiliare lingue in li prim annus de 1920. In 1924, Morris e su marito, Dave Hennen Morris, fundat li International Auxiliary Language Association (IALA), un non-profit association, in New York. Lor scope esset poner li studie de planlingues sur un base scientific.
Investigationes pri li problema del lingue auxiliari esset ja in progresso apud li International Research Council, li American Council on Education, li American Council of Learned Societies, li associationes britannic, francés, italian e american por li avancement del scientie, e altri gruppes de specialistes. Morris creavit IALA quam continuation de lor labor. Ella developat li programma de resercha in consultation con Edward Sapir, William Edward Collinson e Otto Jespersen.
International Auxiliary Language Association
[modificar | redacter fonte]Li IALA devenit un important adherente del american traditional linguistica, e fundat, por exemple, li studi semantic interlinguistic de Sapir pri totalitá (1930) e li fenomenes de graduation (1944). Morris self publicat li studi interlinguistic pri li fenomen del final punctu de Sapir e Morris Swadesh (1932), e li studi pri indication de Collinson (1937). Etsi Morris e su familie providet li max parte del fundes de IALA, it anc recivet supporte de prestigiosi gruppes quam li Carnegie Corporation, li Ford Foundation e li Rockefeller Foundation.
In su initial annus, IALA ocupat se pri tri taches: trovar altri organisationes in tot li munde con simil scopes; construir un bibliotheca de libres pri lingues e interlinguistica; e comparar existent international auxuliari lingues, quam Esperanto, Ido, Novial, e Occidental. In li persecution de su ultim scope, it executet parallel studies de ti lingues, con comparative studies de national lingues, sub li direction de scoleros de american e european universitás. It anc organisat conferenties con partisans de ti international auxiliar lingues, e debattet tracts e scopes de lor respectiv lingues. Con un “regul de concession” qu’ obligat participantes far un cert númere de concessiones, li prim debattes in IALA alcun veces devenit de fervent a explosiv.
Al Secund Congressu International de Interlingue (Second International Interlanguage Congress), evenit in Genève in 1931, IALA comenciat aperir nov terren. Su conferentie esset assistet de reconosset linguistes, 27 de queles signat un declaration de supporte por li programa de recerche de IALA. Altri ott adder lor signaturas al triesim congressu, evenit in Roma in 1933.
Anc in 1933, Professor Herbert N. Shenton del Syracuse University organisat un intensiv studie del problemas incontrat con interlingues quande ili es usat in international conferenties. Pus tard in li sam annu, Dr. Edward L. Thorndike publicat un scientific articul pri li relativ rapiditás de aprension de “natural” e “modular” constructet lingues. Ambi Shenton e Thorndike esset important influenties in li labor del IALA desde ti momentu.
In 1937, li prim passes vers li conclusion de Interlingua esset fat quande un comité de 24 eminent linguistes de 19 universitás publicat Some Criteria for an International Language and Commentary (Cert criteries por un international lingue e commentarie). Tamen, li comença del Duesim Guerre Mundal in 1939 interrompet li biannual incontrates del comittee.