Saltar por contenete

Sudeten-Germanes

De Wikipedia
Li flagga del sudenten-germanes

Sudenten-Germanes es un término por li german population in li Reyatu Bohemia, quel es hodie parte de Tchekia. Li término include li germanes in Bohemia, Moravia e Silesia del Reyatu Bohemia. Li parol sudeten-germanes esset inventet del jurnalist e politico Franz Jesser in li annu 1902.

Li término etablisset se pos li Unesim Guerre Mundal por li german population in li nov-fundat state Tchecoslovakia. Li sudeten-germanes ne volet esser parte de ti state e sentit se desavantagiat proque li perdit oldi privilegie durant li era del Austian-Ungarian Imperie. In li annu 1933 li Partise de Sudeten-Germanes esset fundat, quel suportat li nationalsocialisme in Germania. Li presidente del Partise de Sudenten-Germanes esset Konrad Henlein, qui esset un fanatic nationalsocialist. In li annu 1938 li sudenten-german territories esset anexet del German Imperie e li grand majorité de sudeten-germanes suportat to.

Pro li collaboration con li nationalsocialistes li tot german population de Tchecoslovakia esset expulset a Germania pos li fine del Duesim Guerre Mundal.

Li expulset german popul de Tchecoslovakia in Germania til hodie usa li nómine por se self. Hay ancor organisationes del descendentes in Germania quam li Sudetendeutsche Landsmannschaft. Mult sudeten-germanes habitat in Bavaria pos li expulsion del Tchecoslovakia.