Sylvia Plath
| Sylvia Plath | |
|---|---|
| Land | |
| Nascentie | 27 de octobre 1932 in Boston, Massachusetts |
| Morte | 11 de februar 1963 in London, Anglia |
| Ocupation | Poetessa, autora |
Sylvia Plath (27 de octobre 1932 – 11 de februar 1963) esset un poetessa e autora american. Ella es creditat con haver avansat li genere de poesie confessional e es max conosset per The Colossus and Other Poems (1960), Ariel (1965) e The Bell Jar (1963), un novelle semi-autobiografic publicat un mensu ante su suicide. The Collected Poems esset publicat in 1981 e conteneat mult ovres antey nepublicat. Por ti collection Plath recivet in 1982 un Premio Pulitzer por Poesie, deveniente li quart person honorat per ti distinction postmortalmen.
Nascet in Jamaica Plain, Boston, Massachusetts, Plath finit su studies a Smith College in Northampton, Massachusetts e poy al Universitá de Cambridge in Anglia, u ella esset borsiera Fulbright in Newnham College. In 1959, Plath sequet un seminare de scritura creativ con Robert Lowell che Boston University, junt con li poetes Anne Sexton e George Starbuck. In ti seminare, Plath, Lowell e Sexton, quamquam departent de stils tre diferent, omnes gravitet vers un nov maniere de poesie nominat “confessional”, caracterisat per li usu de experienties personal e un forme direct de adresse. Ella maritat li altri poete Ted Hughes in London in 1956. In 1957, ili movet se por curt témpor al States Unit, ma retornat a Anglia in li hiverne de 1959.
Lettras scrit de Plath a su psichiatra, Dr Ruth Barnhouse, revela accusationes que su marido, Ted Hughes, esset fisicmen abusiv. Ti lettras ínnedit, scrit inter 1960 e 1963, anc descri abuse emotional, p.ex. Hughes deve har dit la que il desira que ella esset mort. Ili hat du infantes, Frieda e Nicholas, ante que ili separat in 1962.
Plath sufret durant tot su vive de depression sever, sovente caracterisat quam un forme de maladie bipolar, e recivet multipli tractamentes traumatic con formes primitiv de terapie electroconvulsiv (ECT). Ella morit per suicid al etá de 30 annos in London li 11im de februar 1963, durant un tre dur hiverne.
Biografie
[modificar | redacter fonte]Vita inicial e education
[modificar | redacter fonte]Plath nascet li 27-octobre 1932 in Jamaica Plain, Boston, Massachusetts. Su matre, Aurelia Schober Plath (1906–1994), esset li filia nascet in America de immigrantes austrian. Su patre, Otto Plath (1885–1940), provenit de Grabow in Prussia in li german imperie. Otto Plath esset entomologo e professor de biologie in Boston University e in 1934 il publicat un libre pri bumbles.
Li 27-april 1935 nascet li fratre de Plath, Warren Joseph. In 1936 li familie movet se de 24 Prince Street in Jamaica Plain a 92 Johnson Avenue in Winthrop, Massachusetts. Desde 1920 li matrin avos Schober havet lor dom in li parte de Winthrop nominat Point Shirley, quel on trova mencionat in li poesie de Plath.
Basat sur su poesie e diaries, li relation de potestá inter li parentes de Plath monstrat un strict, patriarchal structura, u su patre Otto hevet un autoritá presc absolut e su matre Aurelia appare quam figur subordinat ma finalmen gestionant. In su ovre on vide que ti dinamica, specialmen in “Daddy”, es presentat quam fonte de profund trauma emotiv, u li patre es figurat quam un oppressiv “deo” e li matre quam figura passiv.
Otto Plath morit li 5-novembre 1940, un semane e demí pos li ottesim anniversarie de su filia, pro complicationes pos amputation de un pede causat de necurat diabetes. Poco antey un amico proxim morit de cancer pulmonal; comparante su propri simptomes con tis de su amico, Otto devenit persuaset que anc il have cancer pulmonal e ne serchat cura til que su diabetes hat ja progressat tro lontan. Li strict ateisme e controlant demaniera de su patre, junt con su premature morte, influentiat fortmen li vision de Plath pri religion e stile de vive e la ductet sentir que su “ciel es vacui”. Ella restat ambivalent pri religion durant su tot vive, e in su poesie li patre apari sovente quam figura tirannic. Il esset sepult in Winthrop Cemetery in Massachusetts, e un visita al tombe de su patre plu tard inspirat la scrir li poema “Electra on Azalea Path”.
Pos li morte de Otto, Aurelia movet su filios e su propri parentes in 1942 a 26 Elmwood Road in Wellesley, Massachusetts. Plath comentat plu tard in su essay “Ocean 1212-W” que su unesim nov annus de vive “se cludet se quam un nave in un bottle—bell, inaccessibil, obsolet, un fin, blanc, volant mite”.
Plath publicat su unesim poema ja in etá de ott annus in li section por infantes del Boston Herald. Durant li sequent annus ella publicat numerosi poemas in regional revúes e jurnales. A etá de 11 annus elle comensat tener un jurnal personal. Ultra scrition ella monstrat anc precoce talent artistic, ganiante un premie por su picturas in li Scholastic Art & Writing Awards in 1947. “Mem in su juventute, Plath esset ambiciosimen ductet verso success.”
Plath frequentat Bradford Senior High School (hodie Wellesley High School) in Wellesley, Massachusetts, e graduiat in 1950. Un professor de anglesi specialmen influent esset Wilbury Crockett, quel ella nominat “mi propri Sr. Crockett”. Just pos li graduantie ex scola secundari ella obtenet su unesim publication national in The Christian Science Monitor.
Anuas de colegia e depression
[modificar | redacter fonte]Durante su annus de colegie, in 1950, Plath intrat Smith College, un privat femenin collegie de artes liberal in Massachusetts, u ella excellat academicmen. Durant su studies ella habitat in prim in Haven House e poy in Lawrence House, u on posse trovar un plaque exteriore che marca su ancian chambre, e ella editet li revista The Smith Review. Pos li triesim annu ella recivet un tre desirat post quam guest-redactrice del revista Mademoiselle, quo fat la passar un mensu in New York, scriente racontes curt e fatente interviewes, p.ex. con Elizabeth Bowen in Cambridge. Ma ti experientie ne esset quam ella expectat, e mult evenimentes de ti estate furnit material por su roman The Bell Jar, includente li formal festa de Mademoiselle in junio, quel ella descri quam “dirigent New York quam su propri voiture” por su personage Esther. Ella furiosat pro ne esser invitat a un rencuentre quel li redactrice Cyrilly Abels hat organizat con li galles poet Dylan Thomas, quel ovres ella amat “plu quam li vive self”, e ella vagat du dies circum White Horse Tavern e Chelsea Hotel sperante incontrar le, ma il ja esset sur via al hem. Quelc semanes plu tard ella scarpucat profundmen su gambes “por vider esque ella havet suficent corage por matar se”, e in ti témpor ella anc esset refusat in un cursu de scritura in Harvard sub Frank O'Connor. Post un serie de tractamentes de electroconvulsiv terapia (ECT) por depression, Plath fat su unesim documentat tentativa de suicid li 24 august 1953, rampante sub li veranda frontal e prendent li sopi-pilles de su matre, ma ella supervivet.
Ella descrit ti tentativa posmen que ella “beatmen succumbet al vorticosi tenebres quel ella credet esser etern oblivi”, e passet li sequent sex mensus in psichiatric cura, recivente plu ECT e anc tratament per insulin-shoc sub li cura de Ruth Beuscher. Su sejur in McLean Hospital e su bursa de studie in Smith esset payat de li scritora Olive Higgins Prouty, self con experientie de un collapse mental, qui, secun li biograf Andrew Wilson, reprochat Dr. Tillotson pro li mal administrat ECT, accusante le por li tentativa de suicid de Sylvia.
Plath aparentat recuperar se bon e retornat al collegie; in januario 1955 ella presentat su tesi The Magic Mirror: A Study of the Double in Two of Dostoyevsky's Novels e in junio ella diplomat in Smith con un A.B. summa cum laude, deveniente anc membre del societé de honor Phi Beta Kappa, e on estimat su IQ a circ 160. Post to ella obtenet un bursa Fulbright por studiar a Newnham College, un del du femenin collegies del Universitá de Cambridge, u ella habitat in Whitstead, continuat scrir activmen poemes e publicar les in li student-jorunal Varsity, studiava sub Dorothea Krook, quel ella tre apreciat, e passant su prim-hiverne e printemps-vacanties in viages tra Europa.
Cariera e maritage
[modificar | redacter fonte]Plath incontrat li poet Ted Hughes li 25 februar 1956 a un festa por lançar li jurnale poetic St. Botolph's Review. In un intervua BBC de 1961, ella describet qualmen ella hat leet su poemes in ti revista e desirat incontrar le, e pos li festa ili hat videt se mult e maritat quelc mensus plu tard, continuante scrir poemes un al altre. Ella describet Hughes quam “un cantor, racontator, leon e munde-viagiator” con un voce quam “li tonner del Deo”. Ili maritat li 16 junio 1956 in li ecclesia St George the Martyr in Holborn, London, in honor de Bloomsday, con solmen li matre de Plath quam testimone, e passet lor honeymoon in Paris e Benidorm, Hispania. Plath retornat a Newnham in octobre por comensar su secund annu, e durant ti témpor ili du hat interès profund por astrologia e li sobrenatural, usante tableros ouija. In junio 1957 ili movet al Stat Unite; desde septembre Plath docet in Smith College, su ancian collegie, ma trouvat desfacil balanciar docir e scrir, e in medio 1958 ili movet a Boston, u ella laborat quam recepcionista in li unitá psichiatric del Massachusetts General Hospital e frequentat un seminar de scritura creativ sub Robert Lowell (anc con Anne Sexton e George Starbuck). Lowell e Sexton incorageat Plath scrir ex su experientie personal; ella discutet su depression con Lowell e su tentativa de suicid con Sexton, quel la guidat a un stilu plu feminin, e ella comensat considerar se quam scritora seriosi e focalisat. In ti témpor ili anc incontrat li poet W.S. Merwin, qui admirat lor ovres e devenet amiko por tota lor vive. Plath repriset su traitement psicoanalitic in decembre con Ruth Beuscher. In estate 1959 Plath e Hughes fat un viage de campeada de ot mensus tra Canada, Stat Unite e Mexico, pos quel ili restat in li colonie d’artistes Yaddo in Saratoga Springs, Nov York, u Plath aprendet “esser fidel a mi propri strangeses”, ma restat ansiosa pri scrir confesionelmen ex material profundmen personal. Ili retornat a Anglia in decembre 1959 e habitant in London a 3 Chalcot Square proxim Primrose Hill, u un plaque de English Heritage marca su residentie 1960-1961; lor filia Frieda Rebecca nascet li 1 april 1960, e in octobre Plath publicat The Colossus, su prim collection de poemes. In februar 1961 li secund graviditá de Plath finit in abortu; mult de su poemes, includente “Parliament Hill Fields”, tracta ti evenimente. In un lettre a su terapeuta, ella scri que Hughes hat battet la du dies ante li abortu. In august ella finit su roman semi-autobiografic The Bell Jar; pos to li familie movet a Court Green in li parve borgo-mercat de North Tawton, Devon, e su filio Nicholas Farrar nascet li 17 januar 1962. In medio 1962 Plath e Hughes comensat apiculura, quel devenet tema de mult poemes de Plath, usante apes quam metáfora por feminitá, libertá e desir por un vive sin conflites. Ante partir London in august 1961, ili sublocat lor appartement in Chalcot Square al poet canadese David Wevill e su sposa Assia (née Gutmann) Wevill; li cupules devenet amicos e Plath e Hughes invitat les visitar Devin in mai 1962, ma Hughes hat inmédiatmen un affaire con Assia. In julio 1962 Plath decovrit li infidelitá; in septembre, por salvar lor relation, ili viagi a Cleggan, Irland, por visitar li poet Richard Murphy, ma Hughes abandonat Plath por vider Assia in London, pos quel ili fat un viage de deci dies a Hispania. In octobre Plath e Hughes separat definitivmen, e Hughes retornat a London, lassante Plath e li infantes in Devon.
Desde octobre 1962 Plath experit un explosione de creativitá e scri li max parte de su poemes famosi in Ariel, publicat posmortem (1965 in UK, 1966 in US). In decembre 1962 ella retornat sol a London con li infantes e locat un appartement a 23 Fitzroy Road – proxim Chalcot Square, ex-residentia de Yeats con un plaque azul. Li hivern 1962–1963 esset un del plu frigidi registrat in UK; li pipes congelat, li infantes esset sovente malad, e li dom hat null telefon. Su depression retornat, ma ella continuat scrir poesie posmortem publicat; su sol roman The Bell Jar aparit in januar 1963 sub pseudonym Victoria Lucas por proteger identitates, e esset indiferentmen receptet criticmen, ma devenet bestseller pos re-publication in 1966 sub su ver nómine.
Episodie depressiv final e morte
[modificar | redacter fonte]Li maladera del Plath, quel vivent in su flat, esset devet arivar a nin horas matinal li 11-im februar 1963 por auxiliar con li cura de su infantes. Quan la arivat, la ne posset intrar, ma finalmen intrat cum un workman. Ili trovat Plath morta, con su cap super li porta del oven, pos har sigilat li porta del cocinera e li chambre supran con su dormient infantes, usante tape, towels e cloths. La esset 30 annus old. Avan su morte, Plath hat provat almin suicidar se almin un vez. Li 24-im august 1953, la hat overdosit super sleeping pills. In junio 1962, pos saver pri li affaire de Hughes e Wevill, la hat condut su auto for del via in un proxim clearing. Li poesie-critic e amica Al Alvarez mantinet sempre que Plath dit le que to esset un tentativa de suicid, ma un altri amica pretendet que Plath self describet it quam "ne un conscient suicidi ma un blind destructiv urge sobre quel la hatet null conscient controle", e Hughes mem dit a Alvarez que to esset un minur accident pro un "feverish blackout". In januar 1963, Plath parlat con su general praticien John Horder. La descrit su actual depressive episode, quel durat ja 6 o 7 mensus; benque la hat posset continuar laborar in max parte del témpor, su depression hat devenit sever, "marcat per constant agitation, suicidial pensas e ncapacit a cope con li cotidian vive". La luctat con insomnia, prendente medicamenti nocturn por dormir, e despertante frequentemente precoc. La hat perdit 20 pundes (9 kg) in curt témpor. Totvez, la continuat cuidar su physic aparentie e ne manifestat culp o nvalorit exteriorimen. Horder prescribet un anti-depressant, un monoamin-oxidase inhibitor, alcun dies avan su suicidi. Conosciente su risc con du yun infantes, il fat grand efforts por far la intrar in un hospital; pos to il arranget un live-in maladera.
Hughes pretendet in un hand-scrit note a li litterar critic Keith Sagar (trovat in 2001) que ti anti-depressants esset un "key factor" in li suicidi de Plath. Il dit que la hatet ja un advers reaction a un tal prescriptione in li USA, e que ti pills esset vendet in Anglia sub diferent nmine, prescribet de un nov doctor sin saver su anteriori advers effectes. Alcun comentatores arguit que anti-depressants besona til 3 septimanas por efectar complet, dunc li prescription de Horder ne hat posset agir plen avan su morte; altri nota que advers effectes posse comensar immediat.
Li intentions de Plath es debatet. Ti matine la questionat su bass-vicina Trevor Thomas (art-historien, 1907–1993) a quel hora il vell partir. La lassat anc un note "Call Dr. Horder" con su numer de telefon. On arguit que la activat li gas quan Thomas vell probabilmen vider li note, ma li gas scapat bass e rendet le ncoscient durant su somno. Totvez, in su biografia Giving Up: The Last Days of Sylvia Plath, li amica de Plath Jillian Becker scri: "Secund Mr. Goodchild, un police-officer del coroner's office... [Plath] hat thrustet su cap profund in li gas-oven... [e] realmen voluet morir." Horder creet anc que su intention esset clar: "Nequi quel hat videt li cura con quel li cocinera hatet esser preparat posset interpretar su action quam alquic altricos quam un irrational compulsion." Plath hatet descrit su despair quam "owl's talons clenchent mi cordie".
