Scotia

De Wikipedia
Li flagga de Scotia

Scotia es li nord parte del Reyatu Unit.

Scotia have 5.094.800 habitantes.

Li cité capital de Scotia es Edinburgh, ma li max grand cité del país es Glasgow.

Geografie[modificar | redacter fonte]

Scotland es situat in li nord del insul Grand-Britannia. It have un area de 78.772 quadrat-kilometres e to es un triesim del insul. Li max alt monte de Scotia es li Ben Nevis con 1344 metres. In Scotia hay mult lagos. Li max conosset es li Loch Ness e li Lomond.

Ante li costa de Scotia es situat li arcipelagos del Interiori Hebrides, del Exteriori Hebrides, del Orkney-Insules e del Shetland-Insules.

Religiones[modificar | redacter fonte]

42 percent del population es membres in li protestant Eclesie de Scotia, 16 percent membres del Eclesie Catolic e sett percent es membres de altri cristan.

Historie[modificar | redacter fonte]

In lo annu 503 arivat li celtic tribes del scotes de Irland in Scotia. In li annu 843 unit Kenneth MacAlpin li scotes e li pictes a un nation. Scotland esset un índependent reyatu.

In li annu 1290 anexet li reyatu Eduard I de Anglia Scotia. Ma William Wallace ganiat contra Anglia in li battalie de Stirling Bridge in li annu 1297. E in li Batallie de Bannockturn in li annu 1314 destructet li scot rey Robert the Bruce li armé del rey Eduard II de Anglia. In li annu 1420 Scotia anunciat per li Declaration de Arbroath su índependentie de Anglia quel anc li papá aconosset.

In li 14-im secul li Dinastie de Stewart regnat in Scotia e rey Jacob IV de Scotia devenit in li annu 1603 quam rey Jacob I de Anglia anc rey de Anglia.

Scotia esset til li annu 1707 un índependent reyatu. In li annu 1603 Scotland intrat in un personal-union con Anglia. E in li annu 1707 li Reyatu Unit esset format per li union de Anglia e Scotia.

Desde li annu 1999 Scotia have denov su propri parlament.

In li annu 2014 Scotia rejectet con 55 percent contra 45 percent in un plebisite li índependentie de Scotia e restat un parte del Reyatu Unit.

Politica[modificar | redacter fonte]

Benque Scotia have un propri parlament desde 1999, it es ancor un parte del Reyatu Unit. Li parlament del Reyatu Unit posse declarar decisiones del scot parlament por ínvalid.

Scotia have su propri guvernmant. Li guvernament de Scotia es directet del Unesim Ministre (First Minister), quel es quasi un prim-ministre. It hay anc un vice-unesim-ministre. Li actual guvernamant de Scotia de Alex Salmond have sett ministeries e li vice-unesim-ministre es Nicola Sturgeon. Desde li annu 2007 Scotland es guvernat per li Scot National Partise. Pos li no in li referendum pri li índependentie Alex Salmond resignat ye li 19-im de septembre 2014 quam chef del guvernament in Scotia.

Li parlament de Scotia in Holyrod quel es un parte de Edinburgh e it have 129 membres. It es electet chascun quar annus. 73 sedes es electet directmen e 56 mandates es distributet al listes del political partises. In li actual parlament, quel esset electet in li annu 2011, li Scot National Partise have 65 membres plus li parlator del parlament, Tricia Marwick qui es anc un membre del Scot National Partise. Li Labore-Partise have 37 membres e li Conservativ e Unionist Partise 15 membres, li Liberal Democratic Partise del Reyatu Unit quin membres, li Scot Verdi Partise du membres e it hay anc un índependent membre del parlament.

Sport[modificar | redacter fonte]

Scotia have in quelc sports quam football su propri truppes national e posse partiprender in international championatus con su propri teams índependent del Reyatu Unit. Li du max conosset football-clubes de Scotia es Glasgow Rangers e Celtic Glasgow. Ultra football anc rubgy e shinty es tre populari in li país.