Accelerant progresse

De Wikipedia

In li domene del futurologie e del historie de tecnologie, li accelerant progresse (Ang: "accelerating change”) es un perception del rate de acceleration ye progresse technical tra li historie. Ti augmentation, apoyat per li observation del natura exponential de diversi indicatores, fat creder a mult reserchatores que li future va esser marcat per li changes tecno-scientific plu rapid e profund queles possibilmen va esser acompaniat con profund changes cultural e social.

Historie[modificar | redacter fonte]

In 1910, durant un conferentie pri li planification urban de London, Daniel Burnham proposet un reflection pri li rapiditá acrescent de progresse tecnologic, sublineante notabilmen que li munde, in quel nor infantes va viver, ti munde va esser tre different de ti quel noi conosse [1].

In 1938, Richard Buckminster Fuller popularisat li utilisation de parol efemerisation por descrir li tendentie « far plu con minu » in li domenes de chimie, li sanitá, sammen quam in li altri branches industrial. In 1946, Fuller publicat recensione del decovrimentes del elementes in duration de témpore por monstrar li acceleration de progresse [2].

In 1958, Stanislaw Ulam scrit, fante referentie a un conversation con John von Neumann, « nor discussion centrat ye li acceleration constant del progresse tecnologic e li changes in li modo del vive human, quel da aparentie que on aproxima se a un essential singularitá in li historie de nor species, trans quel, human civilisation, quam noi save it, ne posse continuar se [3] ».

Teories[modificar | redacter fonte]

Mult reserchatores teorisat pri li accelerant progresse. Vi un resumé del principal scolas de pensa pri li subjecte.

Hans Moravec[modificar | redacter fonte]

Informatico e futurologo Hans Moravec publicat un serie de articules pri li subjecte inter 1974 e 1979 developante preditiones ligat a li vive artificial quel il basat sur lege de Moore.

Il explica su reflection in li libres Mind Children e Robot: Mere Machine to Transcendent Mind[4].

James Burke[modificar | redacter fonte]

Historico de scientie James Burke developat li concepte in li series de television “Connections” (Ang) (1978, 1994, 1997). Il parla pri li "Alternative View of Change” quel rejecte un vision lineari e teleologic de progresse historic.

Gerald Hawkins[modificar | redacter fonte]

Gerald S. Hawkins propose su reflectiones in li libre "Mindsteps to the Cosmos" (1983). Notabilmen il developa li notion de mindsteps (literalmen “etappes mental”), queles es pri dramatic e ínreversibil changes de paradigma in perception del munde. Hawkins anc identifica quin mindsteps in li historie human, e anc li tecnologies quel acompania tis etappes.

Vernor Vinge[modificar | redacter fonte]

Matematico Vernor Vinge popularisat su idées concernent li acceleration de progresse tecnologic in su roman "La Captive du temps perdu" (1986), quel eveni in un munde u li progresse accelerant ducte al apparition de tecnologies plu e plu complex durant intervalles de témpor plu e plu curt.  Vinge exposi li sam idées in su roman "Un feu sur l'abîme" (1992), quel descri li advente de un superinteligentie quel atinge rapidmen a li transcendentie, o mem li omnipotentie. Su texte "Technological singularity" es un de li unesim quel detallia li question de li singularitá tecnologic[5].

Raymond Kurzweil[modificar | redacter fonte]

Informatico e futurologo Raymond Kurzweil developat concepte de Lege de Retorne Accelerant in su essaye "The Age of Spiritual Machines[6]" (en) et "Singularity is near[7]". Li sam quam Moravec, Kurzweil utilisa li Lege de Moore por descrir li progresse exponential de divers tecnologies. Il utilisa egalmen li altri indicatores por apoyar su labor, inter ili notabilmen li change in exponential inversion de custa de accesse a divers tecnologies.

Per li expression “singularitá tecnologic”, il expresset in 2005 li hipotese que li intelligentie artificial va comensar ascension tecnologic quel va aportar changes ínpreditabil a li societá human. Pos ti punctu li progresse va esser solmen li labor de inteligentie artificial, quel va auto-ameliorar se, plu e plu nov generationes va apparir plu e plu rapidmen, creante finalmen un potent superinteligentie qui va superar qualitativmen li inteligentie human.

Referenties[modificar | redacter fonte]

  1. https://en.wikipedia.org/wiki/Accelerating_change#cite_note-Transactions-1
  2. https://en.wikipedia.org/wiki/Accelerating_change#cite_note-3
  3. https://en.wikipedia.org/wiki/Accelerating_change#cite_note-mathematical-4
  4. https://web.archive.org/web/20060615055406/http://www.frc.ri.cmu.edu/~hpm/project.archive/general.articles/1993/Robot93.html
  5. https://web.archive.org/web/20210402151036/https://frc.ri.cmu.edu/~hpm/book98/com.ch1/vinge.singularity.html
  6. (en) Ray Kurzweil, , New York London, Texere, 2001(1re éd. 1999), 388 p. (ISBN 978-1-58799-122-6), p. 30 et 32
  7. https://en.wikipedia.org/wiki/The_Singularity_Is_Near