Auguste Forel

De Wikipedia

Auguste-Henri Forel (1 septembre 1848 – 27 julí 1931) esset un neuroanatomiste, psiciatriste e eugeniste sviss .

Ja desde li etá de 6 annus, il comensat colectionar papiliones, aranés, vespes e principalmen formicas. Ye 12 annus, il havet un caderne in quel il notat seriosmen su observationes scientic. Tamen Auguste Forel, infante debil e timid, ne esset un brilliant elev. Pri to yo posse parlar, nam il studiat precismen in li licéo in quel yo doce hodie ; pos mult serchas, yo ha retrovat in li archives del direction del licéo li presentie de Forel in 1863-1865.

Por devenir plu rapidmen índependent, il interprendet studies medical in li universitá de Zurich apu su explorationes pri li formicas. Strax il specialisa se in li anatomie del cerebre e in li psichiatrie. Ma il consacra al insectes su tot líber témpor.

In 1871, il publica in Vienna (Austria) su unesim medical ovre e li sequent annu, pos har obtenet su diploma de medico, il publica su grand libre « Li formicas de Svissia » su ovre capital, pro quel il recivet un premie de 800 frs del Academie del Scienties de Paris. Desde li publication de ti libre e ancor hodie, Forel es considerat quam li max grand scientist in li dominia del formicas.

In li età de 31 annus Forel es nominat director del Asyl de Alienates del canton Zurich. Durant 19 annus, il exercit un intensiv activitá por cuidar su malades. Ta il posset constatar quant nociv es li alcohol por li homanité e il devenit un apóstol del abstinentie. Per brochuras, discurses e fundation de societés il interprendet un long e passionat guerre por far regresser li alcoholisme ne solmen in Svissia, ma in mult altri landes.

In 1887 Forel interessat se al hipnotisme, un yun scientie, tande ancor contestat. Il devenit habil hipnotisator e il nequande cessat utilisar li hipnose por auxiliar su malades, curar li levi mental maladies e combatter li inclination al alcoholisme. In 1895, por reposar un poc, il viagea in America, in li virginal forestes de Columbia.

Pos har logiat 8 annus in li village de Chigny sur Morges, li grand abstinent Forel ne time comprar un proprieté in li centre de un del max important vin-regiones de Svissia, in Yvorne. Il exraffa li vinieras, ye li indignation del habitantes, installa in li loc un bell jardin plenat de flores, de fructes e legumes, e nomina su dom « La Fourmilière » (= li Formiciera).

In ti patriarcal hem passat mult e mult conosset e celebri persones de omni landes. In 1912, Forel preparat se ear in Abissinia ma subitmen li paralise atacat su dextri manu e li centres del linguage. Il devet reaprender scrir per li levul manu e renunciar discurser.

Pos li guerre, Forel scrit ancor quin livres pri « Le monde social des fourmis » (= Li social munde del formicas). Ma bentost su vision devenit debil. Con dolore il renunciat studiar plu long su car insectes e vendit su imensi colectiones, ovre de su tot vive, al Museo de Scienties de Genève.

Malgré un íncessant labor, Forel morit tre old e in plen usa de su intelectual facultás. Su publicationes preterpassa li imagination per lor númer e lor diversitá. Il composit presc un biblioteca pri omni species de objectes, principalmen social. Su ovre max conosset es li grand « Sexual question » quel ha esset traductet in mult lingues.

In fine yo vole citar du observationes de Forel extraet ex su libre pri li formicas :

Un formica ha cadet sur li bord del via. Un altri aproxima se, caressa it per su antennes, da a it levi colpes sur li cap. Si li malad, tro debil, ne responde a ti manifestationes de simpatie, it efortia relevar su cap, trovar li bocca por versar in it un poc de miel : absolutmen quam un soldat serchant far trincar su vulnerat camarad.

Altri observation : Un formica del forest chassant un poc lontan del formiciera, trova un eruca e prova fortrenar it. Li desirat victime resiste ; quo va far li formica? It reveni al nest con grand hasta, halta un altri formica, frotta vividmen li antennes, passa a un duesim, poy un triesim e repeti su action. E vi, ti formicas, docil ye li apelle, interrupte lor labor por ear auxiliar lor sestra. Pos du minutes, on constata con plesura que omni quar es atelat al eruca ; sovent ili es mem plu numerosi quande un de ili have li idé petir auxilie de altri formicas durant lor marcha.

Cosmoglotta A 110 (sep-oct 1936)