Avie

De Wikipedia
Pluri diferent species de avies.

Li avies es un gruppe de calid-sanguic vertebrates constituent li classe Aves, caracterisat per plumes, becs, li posir de dur-cortical oves, un alt metabolic rate, un quar-chambral cordie, e un fort ma levi squelette. Li avies vive partú del munde e rangea in grandore del 5,5 cm ape colibrí al 2,8 metre comun struce. Hay circa deci mill vivent species, plu quam demi de quel es passerin, o alt-sedent avies. Omni vivent aves have ales de quel developation varia secun li species; li sol savent gruppes sin ales esset li extint moa e elefant avies. Li ales, quel es modificat avan-membres, dat avies li capabilitá de volar, benque adplu evolution ha causat li perde de vola de alcun avies, includent ratites, pinguines, e diversi endemic insulari species. Li digestiv e respiratori sistemas de avies es anc unicmen adaptat por vola. Alcun species de avies de aquatic vicinités, particularimen marin-avies e alcun aquatic avies, ha evoluet adplu por svimmar. Li studie de avies es nominat ornitologie.

Li avies es plumat teropodal dinosaurios e es anc li sol savet vivent dinosaurios. Similmen, omni avies es considerat reptiles in li modern cladistic sensu del término, e lor max proxim vivent parentes es li crocodilianes. Ili es descendentes del primitiv avialanes (de quel membres includet Archaeopteryx) que prim aparat durante lu Tard Jurassic. Secun li evidentie de DNA, modern avies (Neornithes) evoluet in lu Cretosi e diversificat grandmen circa li epoca del Cretosi–Paleogen extintional eventu 66 million annus ante nu, quel mortat li pterosaurios e omni nonavial dinosaurios.

Alcun avies es social species e transmisse saventie a lor descendentes, quel es considerat un sorte de cultura. Social avies comunica con visual signales, clamationes, e cantes, e participa in tal conduidas quam cooperativ genition e chassation, gregation, e turbulation del predatores. Li preponderant majorité de avial species es socialmen (ma ne sempre sexualmen) monogamosi, usualmen por un genitional seson chascun vez, quelcvez por annus, e rarmen por li tot vive. Altri species have genitional sistemas que es polyginosi (un mascule e multi females) o, rarmen, poliandrosi (un female e multi mascules). Avies producte genituras per posir oves que es fertilisat per sexual reproduction. Ili es usualmen posit in un nide e incubat per lor genitores. Max mult avies have un extensiv periode de genitoral cuida pos covar.

Multi species de avies es important economicmen quam nutriment por human consumption e crud materiale por fabrication; domesticat e índomesticat avies es important fontes de oves, carne, e plumes. Li cante-avies, papagayes, e altri species es populari quam dorlotones. Guano (avial excrement) es recoltat por usar quam un fertilisante. Avies es parte de human cultura. Circa 120 a 130 species ha devenit extint pro human activitá desde li 17im secul, e centes plu ante tande. Human activitá menacia circa 1200 species de avies de extintion, benque efortes nu es fat a protecter les. Recreational observation de avies es un important parte de ecotourisme.

Vide anc[modificar | redacter fonte]

Referenties[modificar | redacter fonte]