Charles Darwin

De Wikipedia
Charles Darwin
Charles Darwin
Charles Darwin
Land Unit Reyatu
Nascentie 12 de februar 1809 in Shrewsbury, Anglia
Morte 19 de april 1882 in Down House, Downe, Kent, Anglia
Ocupation Naturaliste, geologo e biologo

Charles Darwin nascet in Shrewsbury, Anglia, li 12 de februar 1809. Su patre esset Robert Waring Darwin, un medico e li filio de Erasmus Darwin, un medico, scritor e famosi naturalist. Il devenit famosi per su biological teorie del evolution quel es anc nóminat doctrine del evolution de Darwin. Su matre esset Susannah Wedgwood Darwin, qui ha morit quande Charles havet ott annus.

Charles esset educat in un scole local de doctor Samuel Butler. In 1825, il ha vadet a Edinburgh, Scotia, por comensar studiar li medicina, ma il ha trovat bentost que ti camp turbat su stomac! Dunc, il ha vadet al Universitá de Cambridge, superficialmen por devenir un prestro del Eclesie de Anglia. Ma il esset plu interessat de entomologie - specialmen li scarabes - e del chasse.

On di que anc quande il esset un hom yun, il havet un mente patient e apert, e que il usat mult hores por colecter exemples de species diversi e por contemplar idés nov. A ti témpor, li idé del evolution esset discusset: li naturalistes comprendet plu e plu clarmen que li species posse changear e, in facte, changeat tra mult millennies. Li demande esset "qualmen?"

Viage del Beagle[modificar | redacter fonte]

Un de su mastres, John Henslow, incorageat que Darwin presenta se por li oficie (sin salarie!) de naturalist in li nave de exploration HMS Beagle, sub li comande de capitano Robert Fitz-Roy. Li 27 de decembre 1831, Charles ha departet de Anglia al vez prim. Il ne revenit til li 2 de octobre 1836.

Il usat li maxim del viage por studiar li costas del America del Sud e li proxim insules, ma il visitat anc diversi insules in li Pacific Ocean, Australia, e Nov-Zeland. Li Insules Galapagos fat un mult grand impression a li. A ti loco, il trovat pinsones (micri avies) con varie beces, e il ha notat que chascun cada bec conveni por un specificat manja. Li natural variation ha selectet li beces por convenir al diversi circumités del micri insules.

Quande Darwin ha revenit, il ha scrit libres in quel il descrit su studies del jeologie e del species de plantes e animales quel il observat e colectet. Il ha publicat anc su diarium quam un libre hodie conosset quam Li viage del Beagle (The Voyage of the Beagle). Il ha notat que il esset li maximmen impresset del modes de adjustation de diversi animales al varie ecologic circumités.

Principle de selection[modificar | redacter fonte]

Desde li comense, Darwin reconosset que li selection esset un principle usat con successe del persones qui elevat li animales. Ma il besonat nu un idé por explicar qualmen li natura fa li sam tache sin li avantage de inteligentie.

In 1838, Darwin ha leet un libre de Thomas Malthus, titulat Un essaye sur li principle del population (An Essay on the Principle of Population). Malthus ha introductet li idé que li competition por ressurses stabilisa li quantitá de un specie, e avisat que, quande li ressurses es limitat, li human popules vell suffrer anc.

Li 29 de januar 1839, Darwin ha maritat se con su cusina Emma Wedgwood. Ili habitat in London durante quelc annus, e reposat post to in li village Down, a 15 milies de London, u ili habitat durante li reste de su vives. Darwin ha comensat suffrer de un maladie quel il ha prendet probabilmen quande un insecte ha ia mordet li in li Andes a mult preter annus. Francis, li filio de Darwin, laudat su matre, qui curat dedicat su patre. Pro li curation de su marita, Darwin posset esser tam productiv quam il esset. Emma e Charles havet du filias e quin filios.

In 1842, Darwin ha scrit un curt manuscrite de su teorie. In 1844, il ha scrit un note: "A fine, lucent brillies luminante ariva, e yo es quasi convictet (tre contra li opinion con quel yo ha comensat) que li species ne es sin mutation (it es quam confession un mortar)."

Du naturalistes[modificar | redacter fonte]

Il esset quasi al medie de fine un exposition complet de su idés, quande il recivet un articul de Alfred Russel Wallace, con un demande por comentas. Li articul concernet un teorie de natural selection! Wallace ha leet anc Malthus, e in 1858, quande malad con febre, il ha creat li integri idé in un moment. Darwin, pro su anxietá, retardat presentar su idés al scientific popul tra 20 annus!

Darwin ha inviat li articul a su amico, Charles Lyell del Societá Geologic, secun li demande de Wallace. Lyell ha inviat li, con un articul de Darwin, por presentar a un scientific conferentie.

Li idé de ambi naturalistes esset clar: per un atentiv selection, li persones posse exagera un minori variation quande ili eleva li canes e bovos, e, in li sam mode, li natura selecte quelc variationes, solmen per permisser que li max bon variationes supervive e reproducte in li combatte por limitat ressurses. Li changes es micri e lent, ma li millennies permisse li variation de natura quel noi vide circum nos. Darwin nominat ti idé "li natural selection".

Publication del teorie[modificar | redacter fonte]

In 1859, Darwin publicat finalmen su grand ovre: Sur li orígine de species per natural selection. Li libre ha successat bentost. Naturalmen, mult disputes evenit, e li majorité de les concernet li oposition de idés quel on explicat customarimen in religiosi mode.

Li natural selection esset sovente confuset con un precedent idé del francesi naturalist Jean-Baptiste Lamarck. Il suggestet que un animale da a su infantes li qualitá quel it ha obtenet in su propri vive. Un famosi exemple es que, pos mult generationes de animales quel extendet su col por prender li alt folies, li strangi forme del giraffe ha emerset. Ti teorie - li lamarckisme - esset li majori oponente del natural selection tra mult plu de annus.

Altri libres[modificar | redacter fonte]

In 1868, Darwin publicat Variation de animales e plantes sub domestication (Variation of Plants and Animals under Domestication), e in 1871, Li orígine del homes, e li selection in relation a sexu (The Descent of Man, and Selection in Relation to Sex). To es vermen du libres in un. Li duesim parte concerne li sexual selection. To dat al munde li briliiant colores del masculin avies, por exemple: li colores del masculines, e li atration del féminines a les, esset selectet pro que ti variationes producte plu infantes.

Li parte del libre nominat Li orígine del homes es un curt introduction al idé que homes es anc li resultate del natural selection. Ti parte provocat mult calid disputes.

In 1872, Li expression de emotiones in homes e animales (The Expression of Emotions in Man and Animals) esset publicat. A ti vez, Darwin descrit li evolution del signes usat de animales por communicar - e il relatet ti signes al expression del human emotiones. Ti libre esset li prim passu a socibiologie e psichologie evolutionari.

In addition a ti libres mult influential, Darwin amat anc studiar e descrir li plantes. In 1862, il ha scrit un libre sur li fertilisation de orchidés per insectes. In 1875, il ha publicat e Movementes e hábitus del plantes climbant (Movements and Habits of Climbing Plants) e Plantes insectivori (Insectivorous Plants). In 1877, Li formes diferent del flores de plantes del sam specie (The Different Forms of Flowers on Plants of the Same Species) ha venit. In 1880, il ha scrit, con su filio Francis, Li possentie de movement in plantes (The Power of Movement in Plants). E, in 1881, il ha publicat li libre Li formation de vegetal mofa per li action de vermes (The Formation of Vegetable Mould Through the Action of Worms).

Conclusion[modificar | redacter fonte]

Charles Darwin ha morit li 19 de april 1882. Il esset interrat in li Abatia de Westminster. Aparentmen, il esset un amabil e mild hom, amat de su familie e su amicos. Except su viage sur HMS Beagle, il ha departet de su dom in Down a poc vezes. Vacillant, il ha abandonat su religiosi credes e devenit un agnostico, ma partisipat ancor con su eclesie in labores de charitá.