Mollusco

De Wikipedia
Cornu aspersum, un comun helice terrestri

Li molluscos (Filum Mollusca) es li duesim max grand filum de ínvertebrat animales, sequent Artropoda. Circa 76.000 extant species de molluscos es reconosset.[1] Li númere de fossil species es estimat inter 60.000 e 100.000 plu species.[2] Li proportion de índescrit species es tre alt. Multi taxones remene micrimen studiat.[3]

Molluscos es li max grand marin filum, includent circa 23% de omni nominat marin organismes. Numerosi molluscos anc vive in dulci aqua e terrestri domicilies. Ili es tre diversi, ne solmen in grandore e anatomic structura, ma anc de conduida e domicilies. Li molluscos tipicmen es dividet ad-in 7 o 8[4] taxonomic classes, de quel du es totmen extint. Li Cefalopodes, quam li calamare e li octopus, include li maxim nervalmen complex e inteligent de omni invertebrates. O li calamare gigant o li calamare colosal es li max grand del savet species de invertebrates. Li gastropodes (helices e limaces) es li maxim numerosi molluscos, con 80% del total de classificat species.

Li quar universal trates que defini modern molluscos es un córpor precipue consistent de solid muscul, un mantó con un grand cavitá usat por respiration e excretion, li presentie de un radula (excepte in bivalves), e li structura del sistema nerval. Altri quam ti comun elementes, molluscos have grand morfologic diversitá, talmen multi libres basa lor descriptiones sur un "hipotetic antecessoral mollusco". To have un singul, "patelle-esc" conche sur su cime, quel es composit de proteines e chitin fortificat con calcium carbonat, e it es secreet per un mantó covri li tote de superfice superiori. Li funde del animale consiste de un singul musculari "pede". Benque molluscos es coelomates, li coelom es usualmen micri. Li chef cavitá córporal es un hemocoel tra quel sangue circula; talmen, lor sistemas circulatori es normalmen apert. Li "generalisat" mollusco have un raspant "lingue" (li radula) por manjar e un complex sistema digestiv, u exsudat muc e microscopic, muscul-motivat "capilles" nominat cilia have varie important roles. Li generalisat mollusco have du parat nerval cordes (tri in bivalves). Li cerebre, in ti species que have un, circumda li esofag. Lu max molluscos have ocules, e omni have sensores a detecter chimicalies, vibrationes, e contacte. Li max simplic tip de molluscal sistema reproductiv usa extern fertilisation, ma plu complex variationes ocurre. Prescmen omni molluscos producte oves, ex mey emerse trocoforic larves, plu complex veligeri larves, o tre micri adultes.

Un fossilisat ammonite

Bon evidentie existe por li aparantie de gastropodes, cefalopodes, e bivalves in li Cambrian periode, ante 541–485,4 million annus. Totvez, li historie evolutionari ambi of li emersentie del molluscos del antecessoral Lophotrochozoa e de lor diversification ad-in lor vivent e fossil formes es ancor subjectes de debatte scientific.

Molluscos ha esset e ancor es un important fonte de manjage por homes.

Vide anc[modificar | redacter fonte]

Referenties[modificar | redacter fonte]

  1. Gary Rosenberg: A new critical estimate of named species-level diversity of the recent mollusca. In: American Malacological Bulletin. 32, Nr. 2, 2014, S. 308–322
  2. (2005) Fossil Invertebrates. Harvard University Press. 
  3. : Phylogeny and taxonomy of the Kermia–Pseudodaphnella (Mollusca: Gastropoda: Raphitomidae) genus complex: A remarkable radiation via diversification of larval development. In: Systematics and Biodiversity. 10, Nr. 4, 2012, S. 447–477
  4. (2008) Phylogeny and evolution of the Mollusca. Berkeley: University of California Press. ISBN 978-0-520-25092-5. OCLC 152581003.