Son

Ti articul es un bon Articul
De Wikipedia
Li articul Son es desde li 22-im de septembre 2023 un bon articul. Omni bon Articules
Un tambur fa son usant un vibrant membrane

In fisica, son es un vibration que propaga quam un acustic unde, per un transmissional medie quam un gas, liquide, o solide. In human fisiologie e psicologie, son es li reception de tal undes e lor perception per li cerebre.[1] Sol sonic undes que have frequenties inter circa 20 Hz e 20 kHz, li range de audial frequentie, educte un auditori percept in homes. In aere a atmosferic pression, tis representa sonic undes con longores de 17 metres a 1.7 cm. Son undes super 20 kHz es nominat ultrason e ne es audibil to homes. Sonic undes sub 20 Hz es nominat infrason. Diferent species de animales have variant audial ranges.

Acustica[modificar | redacter fonte]

Acustica es li interdisciplinari scientie que studia mecanic undes in gases, liquides, e solides, includente vibration, son, ultrason, e infrason.

Aplications de acustica es trovat in presc omni areas de modern societé, subdisciplines include aeroacustica, audial signale formation, architectural acustica, bioacustica, electro-acustica, vicinal brue, musical acustica, bruic control, psichoacustica, parlada, ultrason, subaquatic acustica, e vibration.[2]

Definition[modificar | redacter fonte]

Son es definat quam "(a) Oscillation in pression, tension, particulal deplazzement, particulal velocitá, etc., propagat in un medie con intern forties (p.ex., elastic o viscosi), o li superposition de tal propagat oscillation. (b) Auditori sensationes evocat per li oscillation descrit in (a)."[3] Son posse esser videt quam un undic motion in aere o altri elastic medies. In ti casu, son es un stimul. Son anc posse esser videt como un excitation del audial mecanisme que resulta in li perception de son. In ti casu, son es un sensation.

Fisica[modificar | redacter fonte]

Son posse propagar tra un medie quam aere, aqua, e solides quam longitudinal undes e anc quam un transversal unde in un solide. Li sonic undes es generat per un sonic fonte, quam li vibrant diafragma de un electronic parlator. Li sonic font crea vibrationes in li circumdant medie. Durante que li fonte continua vibrar li medie, li vibrationes propaga ex li fonte al rapiditá de son, talmen formar li sonic unde. A un regulat distantie fro li fonte, li pressio, velocitá, e deplazzement del medie varia per témpor. A un instante de témpor, li pression, velocitá, e deplazzement varia in spacie. Nota que li particules del medie ne propaga con li sonic unde. Durante propagation, undes posse esser reflectet, refractet, o atenuat per li medie.[4]

Sonic propagation es afectet generalmen per tri conditiones:

  • Un complex relation inter li densitá e pression del medie. Ti relation, afectet per temperatura, determina li rapiditá de son intra li medie.
  • Motion del medie self. Si li medie es movent, ti movement mey cresce o decresce li absolut rapiditá del sonic unde, dependent sur li direction del movement. Por exemple, son movent tra vente va haver su rapiditá de propagation cresce per li ventic rapiditá si li son e vente move in li sam direction. Si li son e vente move in contrari directiones, li rapiditá del sonic unde va decrescer per li rapiditá del vente.
  • Li viscositá del medie. Li viscositá determina li rate a quel li son es atenuat. Por multi medies, quam aere o aqua, atenuation causat per viscositá es negligibil.

Quande son move tra un medie que ne have constant fisic proprietas, it posse esser refractet (o disperset o focat).[4]

Li mecanic vibrationes que posse esser interpretat quam son posse propaga tra omni formes de materie: gases, liquides, solides, e plasmas. Li materie que suporta li son es nominat li medie. Son ne posse propaga tra un vacuo.[5][6]

Undes[modificar | redacter fonte]

Son es transmisset per gases, plasma, e liquides quam longitudinal undes, anc nominat compressional undes. It besona un medie por propagar. In solides, tamen, son posse be transmisset quam ambi longitudinal undes e transversal undes. Longitudinal son undes es undes of alternant deviationes de pression del equilibrial pression, que causa local regiones de compression e rarefaction, ma transversal undes (in solides) es undes de alternant tension tondemental a un rect angul al direction de propagation.

Son undes mey esser videt con parabolic spegules e objectes que fa son.[7]

Li energie portat per un sonic unde oscilla inter li potential energie del extra compression (in li casu de longitudinal undes) o lateral deplazzement deformation axial (in li casu de transversal undes) del materie, e li kinetic energie del deplazzemental velocita del particules del medie.

Un 'pression sur témpor' graf de a 20 ms registration del ton de un clarinette demonstra li du fundamental elementes de son: pression e témpor.
Sones posse esser representat quam un mixtura de lor component Sinusoidal undes de diferent frequenties. Li fundic undes have plu alt frequenties quam tis super. Li horizontal axe representa témpor.

Hay multi complexitas relatent al transmission de sones, al punctu de reception (p.ex., li oreles), son posse esser divider ad-in du simplic elementes: pression e témpor. Ti fundamental elementes forma li base de omni sonic undes. Ili posse esser usat de descrir, in absolut términos, omni sones noi audi.

Sonic undes sovente es simplificat a un descrition in términos de sinusoidal, planal uncess, que es caracterisat per ti generic proprietas:

Son que es perceptibil per homes have frequenties de circa 20 Hz a 20,000 Hz. In aere a standard temperatura e pression, li corespondent longores de son undes rangea de 17 metres a 17 millimetres. Quelcvez rapiditá e direction es combinat as un velocitá; undic numere e direction es combinat quam un undic vectore.

Transversal undess have li additional proprietá, polarisation, e ne es un trate de sonic undes.

Rapiditá[modificar | redacter fonte]

U.S. Flotte F/A-18 aproxima se li rapiditá de son. Li blanc nimbe es format per condensat guttetas de aqua causat per un cade in li pression circum li aeroplane.[8]

Li rapiditá de son depende sur li medie tra quel undes propaga, e it es un fundamental proprietá del materiale. Li prim significant eforti del mesuration del rapiditá de son esset fat per Isaac Newton. Il credet li rapiditá de son in un particulari substantie es egal al radica quadratic del pression actent sur it dividet per su densitá:

To esset monstrat esser incorect subsequentmen, e li francesi matematico Laplace corectet li formul per deducte que li fenomeno de sonic propagation ne es isotermal, quam Newton pensat, ma adiabatic. Il addit altri factore al equation — gamma—e multiplica per , talmen obtener li equation: . Pro que , li final equation deveni , quel anc es savet quam li Newton–Laplace equation. In ti equation, K es li elastic module de compressibilitá, c es li rapiditá de son, e es li densitá. Talmen, li rapiditá de son es proportational al radica quadratic del module de compressibilitá del medie dividet per su densitá.

Ti proprietas fisic e li rapiditá de son changea con circumdant conditiones. Por exemple, li rapiditá de son in gases depende sur temperatura. In 20 C aere al nivelle del mare, li rapiditá de son es proxim 343 m/s. In plu densi substanties, rapiditá es anc plu grand. In dulci aqua, li rapiditá de son es circa 1482 m/s, ma in stal, it es 5960 m/s.

Nivelle de sonic pression[modificar | redacter fonte]

Sonic pression es li diferentie, in un dat medie, inter li medial local pression e li pression in li sonic unde. Un quadrat de ti diferentie es usualmen mediat sur témpor e/o spacie, e un radica quadratic de to da un medio quadratic. Pro que li human orel posse detecter sones de un larg range de amplores, sonic pression sovente es mesurat quam un nivelle sur un logaritmic scale de decibeles. Li nivelle de sonic pression (SPL) or Lp es definit quam

u p es li medio quadratic del sonic pression e es un referential sonic pression.

Comunmen usat referential son pressiones, definit in li standard ANSI S1.1-1994, es 20 µPa in aere e 1 µPa in aqua. Sin un specificat referentie de sonic pression, un valore expresset in decibeles ne posse representar un nivelle de sonic pression.

Pro que li human orel ne have un constant spectral response, sonic pressiones sovente es scalat per frequentie por que li mesurat nivelle egala li nivelles perceptet plu proximen. Li International Electrotechnic Commission (IEC) ha definit pluri schemas de scalante.

Perception[modificar | redacter fonte]

Un distint usu del termino son de su usu in fisica es que de fisiologie e psichologie, u son refere al perception per li cerebre. Li campe de psichoacustica es dedicat a tal studies.

Li fisic reception de son in un audint organisme es limitat a un range de frequenties. Homes normalmen audi sonic frequenties inter circa 20 Hz e 20,000 Hz (20 kHz), e li plu alt limite decresce con age.[9]Avise:Rp Quelcvez son significa solmen ti vibrationes con frequenties que es intra li audial range por homes[10] o it mey relater a un particulari animale. Altri species have diferent audial ranges. Por exemple, canes posse percepter vibrationes plu alt quam 20 kHz.

Quam un signale perceptet per un del majori sensus, son es usat per multi species por detecter dangere, navigation, predation, e comunication.

Brue es un termino sovente usat de significa un indesirat son. In scientie e tecnologie, brue es un indesirat componente que obscura li desirat signale. Tamen, in sonic perception, brue sovente posse esser usat de identicar li fonte of un son e es un important componente del perception de timbre.

Hay, historicmen, six experimentalmen separabil medies per quel sonic undes es analisat. Ili es: altesse, duration, fortesse, timbre, sonic textura, e spatial location.[11] Alcun de ti terminos have un definition standardisat (p.ex., in li ANSI Acustical Terminologie ANSI/ASA S1.1-2013).

Altesse[modificar | redacter fonte]

Figura 1. Perception de altesse

altesse es perceptet quam lu "bass" o "alt" de un son es e representa li ciclic, repetitiv natura del vibrationes que composi son. Por simplic sones, altesse es relat al frequentie del plu lenti vibration in li son (nominat li fundamental harmonic). In li casu de complex sones, perception de altess posse variar. Quelcvez individuales identica diferent altesses por li sam son, basat sur lor personal experientie de particulari sonic arangeamentes. Selection de un particulari altesse es determinat per pre-conscient examination de vibrationes, includent lor frequenties e li equilibrie inter les. Omni son es plazzat sur un continuo de altesse de bass a alt. Figura 1 monstra un exemple de reconossion de altesse. Durante li audition, chascun son es analisat por un arangeament repetint e li resultes es misset al auditori cortex quam un singul altesse de un certe altore (octave) e croma (nómine del note).

Duration[modificar | redacter fonte]

Figura 2. Perception de duration

Duration es perceptat quam lu "long" o "brevi" de un son es e relate al signales de comense e finale fat per nerval responses al sones. Li duration de un son usualmen dura del punctu in témpor li son prim es observet til li son es identificat quam havent changet o cessat.[12] Quelcvez to ne es directmen relat al fisic duration de a son.

Fortesse[modificar | redacter fonte]

Figura 3. Perception de fortesse

Fortesse es perceptet quam qualmen "fort" or "piani" un son es e relate al tot númere de stimulationes del auditori nerve sur brevi ciclic témporal periodes. Por brevi durationes, un tre brevi son posse semblar plu piani quam un plu long son, benque ili have li sam nivelle de intensitá. Préter circa 200 ms, to ne es li casu, e li duration del son ne afecte li aparent fortesse del son. Figure 3 da un impression de qualmen fortessal information es addit sur un periode de circa 200 ms ante it es misset al auditori cortice. Plu fort signales fa un plu grand 'pussation' sur li membrane basilari e dunc stimula plu mult nerves, quel causa un plu vigorosi signale de fortesse.

Timbre[modificar | redacter fonte]

Figura 4. Perception de timbre

Timbre es perceptet quam li qualitá de diferent sones (p.ex., li ton de un musical instrument o li qualitá de un voce) e representa li pre-conscient distribution de un sonic identitá a un son (p.ex. “vi un hobóe!"). Ti identitá es basat sur information ganiat ex frequential transientes, bruesse, inconstantie, perceptet altesse, e li extension e intensitá del supertones in li son sur un témporal intervalle. Li maniere in quel un son changea in témpor (vide Figura 4) provide lu max del information por identification de timbre. Mem si un curt section del undal forme de chascun instrument apara tre simil, li diferenties de changes in témpor inter li clarinette e li piano es evident in ambi fortesse e harmonic contenete. Minu aparent es li diferent brues audit, quam aeral sibilationes por li clarinette e martellic colpes por li piano.

Textura[modificar | redacter fonte]

Sonic textura relate al númere de fontes de son e li interaction inter les.[13][14] Li parol textura, in ti contextu, relate al separation cognitiv de objectes auditori.[15] In musica, textura sovente refere al diferenties inter unison, polifonie, e homofonie, ma it anc posse relate (por exemple) a un ocupat cafe; tal son forsan es un cacofonie.

Spacial location[modificar | redacter fonte]

Spatial location representa li cognitiv position de un son in un vicinal contextu, includente ambi horizontalmen e verticalmen, e li distantie del sonic fonte e li trates del sonic vicinité.[15][16]

Ultrason[modificar | redacter fonte]

Aproximativ range de frequenties de ultrason.

Ultrason es sonic undes con frequenties plu alt quam 20.000 Hz. Ultrason ne es diferent de audibil son in su fisic proprietas, ma it ne posse audit per homes. Ultrasonic devises opera con frequenties de 20 kHz til pluri gigahertz.

Medical ultrason comunmen es usat por diagnoses e terapie.

Infrason[modificar | redacter fonte]

Infrason es sonic undes con frequenties plu bass quam 20 Hz. Benque sones de tal bass frequentie es tro bass por homes de audir, balenes, elefantes, e alcun altri animales posse audir infrason e usa it de comunicar. It posse esser usat de detecter vulcanic eruptiones e es usat in alcun tipes de musica.[17]

Vide anc[modificar | redacter fonte]

Referenties[modificar | redacter fonte]

  1. (1969) Fundamentals of Telephone Communication Systems. Western Electrical Company, 2.1. 
  2. Acoustical Society of America. "PACS 2010 Regular Edition—Acoustics Appendix."
  3. ANSI/ASA S1.1-2013
  4. 4.0 4.1 "li Propagation of sound."
  5. is there sound in space? Avise:Webarchive Northwestern University.
  6. can you hear sounds in space? (Beginner) Avise:Webarchive. Cornell University.
  7. "What Does Sound Look Like?." NPR. YouTube.
  8. Avise:Cite APOD
  9. (1967) Music, Physics and Engineering. Dover Publications, 249. ISBN 9780486217697. 
  10. li American Heritage Dictionary of the English Language. 2000
  11. Burton, R.L. (2015). the elements of music: what are they, and who cares? Avise:Webarchive In J. Rosevear & S. Harding. (Eds.), ASME XXth National Conference proceedings. Paper presented at: Music: Educating for life: ASME XXth National Conference (pp. 22–28), Parkville, Victoria: li Australian Society for Music Education Inc.
  12. : Auditory evoked potentials to abrupt pitch and timbre change of complex tones: electrophysiological evidence of streaming?. In: Electroencephalography and Clinical Neurophysiology. 108, Nr. 2, 1998, S. 131–142
  13. Avise:Cite
  14. Kamien, R. (1980). Music: an appreciation. New York: McGraw-Hill. p. 62
  15. 15.0 15.1 (2012) "Toward a Theory of Information Processing in Auditory Cortex", li Human Auditory Cortex, Springer Handbook of Auditory Research 43, 351–390. doi:10.1007/978-1-4614-2314-0_13. ISBN 978-1-4614-2313-3. 
  16. Levitin, D.J. (1999). Memory for musical attributes. In P.R. Cook (Ed.), Music, cognition, and computerized sound: an introduction to psychoacoustics (pp. 105–127). Cambridge, Massachusetts: li MIT press.
  17. Geoff Leventhall: What es infrasound?. In: Progress in Biophysics e Molecular Biology. 93, Nr. 1, 2007-01-01, S. 130–137