Sukarno

De Wikipedia
Sukarno
Sukarno
Sukarno
Land Indonesia
Nascentie Li 6-im de junio 1901 in Surabaya
Ocupation Li 1-im presidente de Indonesia
Sukarno quam un studiante de HBS.
Image de Sukarno sur un Indonesian postmarca.

Sukarno esset li prim presidente de Indonesia desde 1945 til 1967. Il esset un statmann, orator , revolutionario e nationalist de indonesia.

Sukarno esset li conductor de li combatte de Indonesian índependentie. Durant li occopation de Nederland, Il passat mult annus in exilies e in prisones.

Important evenimentes[modificar | redacter fonte]

  • 6-im de junio 1901. Sukarno nascet in Surabaya con li nómine Kusno. Pluri annus subsequent, su familie changeat li nómine a Sukarno.
  • 1915. Sukarno comensat famosi quande il devenit un membre de Jong Java (un organisation de júvenos)
  • 1922 - 1926. Sukarno studiat civil ingenieríe in Bandung institute de tecnologie.
  • 1926. Sukarno fundat Algemeene Studie Club (ASC) in Bandung.
  • 1927. Algemeene Studie Club devenit Indonesia Nationalist Partise (un political partise).
  • Li 29-im de decembre 1929. Sukarno esset arestat in Yogyakarta e transportat a Bandung li sequent die.
  • Desde august til decembre 1930. Sukarno creat un serie de long political oration, titulat Indonesia Menggoegat (Indonesia Acusa).
  • Li 31-im de decembre 1931. Sukarno esset liberat.
  • Julí 1932. Sukarno adheret Partindo (Partise de Indonesia).
  • August 1933. Sukarno esset arestat e exiliat a insul Flores.
  • Desde 1938 til 1942 Sukarno esset exiliat a Bengkulu.
  • 1942. Li japaneses arivat. Sukarno esset liberat.
  • 1943. Sukarno, Mohammad Hatta e Ki Bagoes Hadikoesoemo eat a Japan. Ili acceptat medallies de Japan imperator , Hirohito.
  • Li 16-im de august 1945. Sukarno e Mohammad Hatta esset raptet de júveno e transportat a Rengasdengkok. Ili petit Sukarno proclamar li índependentie.
  • Li 17-im de august 1945. Li índependentie de Indonesia. Sukarno composit e leet con voce li textu de índependentie.
  • Li 18-im de august 1945. Sukarno devenit presidente e Mohammad Hatta quam vice-presidente.
  • Li 19-im de septembre 1945. Sukarno preventet versament de sangue inter 200.000 homes e japanes soldates. Ti incidente evenit in Ikada plazza, jakarta.
  • Li 4-im de januar 1946. Nederland ocupat Jakarta. Sukarno changeat li cité capital de Jakarta a Yogyakarta.
  • Li 19-im de decembre 1948, Nederland fat militari agression. Ili occupat Yogyakarta, Sukarno e Hatta arestat .
  • Li 22-im de decembre 1948. Li cité capital esset changeat denov, de Yogyakarta a Bukittinggi (in Sumatra).
  • Li 7-im de may 1949. Li Roem–Roijen convention. Li Nederlandes deve liberar li chefes de Indonesia e liverar control de Yogyakarta.
  • Li 17-im de decembre 1949. Li cité capital esset retornat a Jakarta.
  • Li 27-im de decembre 1949. Li índependentie de Indonesia esset internationalmen aconosset. Indonesia devenit li Federal Republica de Indonesia. Sukarno restat quam presidente.
  • Li 17-im de august 1950. Federal Republica de Indonesia retornat a Republica de Indonesia con Sukarno quam presidente.
  • Li 19-im de decembre 1961. Sukarno instructet a forchassar nederland ex papua.
  • Li 20-im de januar 1963. Sukarno comensat confrontation a Malaysia.
  • Li 1-im de may 1963. UNTEA transfertet autoritá de Papua a Indonesia.
  • Li 30-im de septembre 1965. Comunist rebellion, 6 generales esset mortat.
  • Li 11-im de marte 1966. Sukarno comendat Suharto por retrodar li situation.
  • Li 11-im de august 1966. Confrontation inter Indonesia e Malaysia esset cessat.
  • Li 21-im de junio 1970. Sukarno morit quam un political prisonario. Il esset interrat in li cité de Blitar.