Artropode

De Wikipedia
Pluri species de artropodes.

Li artropodes (grec ἄρθρον (arthron) e πούς (pous), pede (gen. ποδός)) es invertebrates que es un parte del filum Arthropoda. Ili have un exosquelette con un cuticul composit de chitin, sovente mineralisat con calcium carbonat, un córpor de diferentiat (metameric) segmentes, e parat, articulat apendages. Por crescer, ili deve suffrer stadies de mudes, un processu per quel ili versa lor exosquelettes a revelar un nove. Ili es un tre diversi gruppe, havent til 10 million species. Li insectes, aranés, crustacés, e centipedes es exemples de artropodes.

Hemolimf es li analog de sangue por max artropodes. Un arthropode have un apert sistema circulatori, con un corporal cavitá nominat un hemocoel tra quel li hemolimf circula al intern organes. Simil de lor exteriores, li intern organes de artropodes es composit generalmen de repetit segmentes. Lor sistema nerval es "scalesc", con pares de ventral nerval cordes extendent tra omni segmentes e formant pares de ganglies in chascun segmente. Lor capes es format per li fusion de varyiant numeres de segmentes, e lor cerebres es format per li fusion del ganglies de ti segmentes e circumda li esofag. Li sistemas respiratori e excretori de artropodes varia, dependent sur ambi lor vicinités e lor subfilumes.

Li artropodes usa combinationes de complex ocules e pigment-cavic ocelles por vision. In multi species, li ocelles solmen posse detecter li direction de lúmine, e li complex ocules e li chef fonte de information. Artropodes anc have un larg range de chimic e mecanic sensores, usualmen basat sur modificationes del multi setules nominat setae que projecte tra lor cuticules.

Similmen, lor reproduction e developation varia: omni terrestri species usa intern fertilisation, ma aquatic species usa o intern o extern fertilisation. Presc omni artropodes posi oves, benque multi species parturi vivent yunellos pos li oves ha covat intra li matre, ma un poc es vermen viviparosi, quam afides. Artropodal yunellos varia de miniatur adultes a larves e erucas que manca articulat gambes e eventualmen suffre un total metamorfose a producter li adult forme. Li nivelle de maternal cuida de yunellos varia de nonexistent al prolongat cuida providet per li social insectes.

Li progenitores evolutionari del artropodes data al Cambrian periode, e li gruppe generalmen es considerat quam monofiletic.

Vide anc[modificar | redacter fonte]

Referenties[modificar | redacter fonte]