Insecte

De Wikipedia
Insectes, quam ti scorpion-mosca, have un tri-part córpor: cap con grand complex ocules e antennes, e torax con 3 pares de gambes e sovente ales, e un segmentat abdómine.

Li insectes (del latin insectum) es hexapodic ínvertebrates del classe Insecta. Ili es li max grand gruppe del artropodic filum. Insectes have un chitinosi exosquelette, un tri-part córpor de (cap, torax, e abdómine); tri pares de articulat gambes, complex ocules, e un pare de antennes. Lor sangue ne es totmen contenet in vases; alcun circula in un apert haemocoel. Insectes es li max diversi gruppe de animales; con plu quam un million descrit species, ili inbrassa plu quam demi de omni animal species.

Presc omni insectes cova de oves. Li crescentie de insectes es limitat per lor inelastic exosquelette, talmen lor developation involue un serie de mudes. Li ínmatur stadies sovente difere del adultes in structura, hábitu, e domicilie. Gruppes que suffre quar-stadial metamorfose mey haver un presc ínmobil cocon. Insectes que suffre tri-stadial metamorfose manca un cocon, developant tra un serie de crescentmen adultesc nimfal stadies. Li plu alt nivelle de afinitás del insectes ne es clar. Fossilisat insectes de enorm grandore ha esset trovat del Paleozoic Era, includent gigant libellules con ales del largita til 70 cm. Li max diversi gruppes de insectes apara ha coevoluet con florant plantes.

Adult insectes tipicmen move per pedear e volar; alcun posse svimmar. Insectes es li sol invertebrates que posse far sustenet propulset volada; insectal volada evoluet solmen unvez. Multi insectes passa parte de lor vives sub aqua; lor larves have branches, ma alcun have aquatic adultes adaptat por svimmar. Alcun species, quam li Gerridae, posse pedear sur li superficie del aqua. Lu max del insectes es solitari, ma alcun, quam apes, formicas, e termites, es social e vive in grand, tre organisat colonias. Altrus, p.ex. forficules, provide maternal cuida, gardant lor oves e yunellos. Insectes posse comunicar con unaltru in pluri manieres. Mascul tineas posse sentir li feromones de feminin tineas til grand distanties. Altri species comunica con sones: mascul grillies stridula con lor ales pro atrae females e repel other mascules. Lampirid scarabes comunica usar lúmine.

Homes egarda multi insectes quam pestes, precipue tis que damagea recoltes, and pena a controlar les con insecticides e altri tecnics. Altrus es parasitic e mey acter quam vectores de maladies. Pollination per insectes es essential por li reproduction de multi florant plantes e talmen por lor ecosistemas. Multi insectes es ecologicmen beneficial quam predatores de pestic insectes. Du species es economicmen important e ha esset domesticat: bombixes por seta e apes por miel.

Vide anc[modificar | redacter fonte]

Referenties[modificar | redacter fonte]