Baleari

De Wikipedia
Saltar por navigation Saltar por sercha
Baleari
Baléà
Parlat in: Hispania
Area: Insules Baleari
Parlatores:
Familie: Indo-europan
 Italic
  Latin-falisc
    Romanic
     Romanic occidental
      Ibero-romanic
       Ibero-romanic occidental
       Baleari
State oficial
Lingue oficial de:
Regulat per: Acadèmi de sa Llengo Baléà
Ciffras
ISO 639-1: [1]
ISO 639-2: [2]
ISO 639-3: [3]
Carte
Dialectos baleares.PNG
Extension in li munde
Vide anc: LingueListe de lingues

Baleari es un lingue romanic parlat in li Insules Baleares.

Historie[modificar | redacter fonte]

Substacte linguistic[modificar | redacter fonte]

Es fenicis arribaren a Baléàs emb sa séua cultura y llengo, substratte llingüístic d'es baléà. D'aquéxa forma baléàs se convertí emb so cap de pont que donà pèu a sa fundació de més colònias fenicis a sas costas ibèricas: Cartagéna, Màlaga, Adra, Cadiz, etc. D'aquéxa època mos quéda es ball d'es Cossiés, y possibblement es de sas Àguilas, es pandéro, es fabiol, es tamborí y sa xeremía.

Y en matèri de llengo, mos quédan sas desinèncis -ITX , -UTX , -ITXOL (Fornalutx, Ferrutx, Andraitx, Felanitx, Favaritx, Costitx, Caymaritx, Portitxol, Andritxol, etc.) Més endevant y emb barcos fenicis arribaren ets israelitas de s'època d'En Moissés, mesclandsê emb sa pobblació nativa-fenici. Adoptand a poc a poc sa séua cultura y costums, qu'hêm conservadas fins a s'actualidat: sa forma de celebrà Pasco, sa forma de celebrà Nadal, es calendari d'en Salomó, es cocarròys, crespells y robiols, es brodats, etc., escèpte sas de caracte relligiós ja que tots, emb so passà d'es tems se cristianisaren. D'aquesta cultura, dins es substratte llingüístic tenim paraulas còma: Magalluf, Galilèa, robiol, crespell, barriona, Bet, pasco, matrac, etc.

Més tard arribaren es Grègs, que també déxaren part d'es séu bagatje llingüístic emb paraulas còma: Artà, Pantalèu, rovélla / rohélla, estàda, atapins, gelós, flayra, etc.

Impèri Romà[modificar | redacter fonte]

Varis siggles después, a n'es 123 antes d'el Bon jesús, arribaren es romans emb en " Quinto Cecilio Metelo " que dugué es llatí; y no domés axò, si no qu'emb so du moltas de familis íberas perque pobblàssen sa part de Lluch Majó y Campos, qu'estava molt despobblada, se mos afagíren paraulas íberas qu'avuy en día conté s'Euskera, y que son: pitxé, jac, mendía, garau, garí, sèrra, hostal, galant, llogué, mondragó ,etc. (pitxar, jake, mendia, garau, gari, zerra, ostatu, galant, aloger).

S'asimilació d'es llatí p'es pobble baléà, tardaría més de 400 añs, perque sabêm per s'Encíclica d'es Bisbe Sevéro de Menorca, qu'es noms de sas dònas de Baléàs a n'es sigle V dBJ encara éran de prosedènci grèga. Y sa crissis d'es llatí an aquet matex sigle, no va efectà per rês a Baléàs precisament per essê illas. Emb tots aquets ingrediens, es baléàrics vàrem anà pastand sa nostra llengo emb una fonètica dolsa hereuada d'es grèg, y que no se devía diferencià molt de sa d'ara. Cuand quédàrem bax es podè de Bizanci, no tenguérem cap probbléma per entendrermós emb élls, ja que tembé xerravan un llatí molt elenisad.

Edat Mitja[modificar | redacter fonte]

Assênd ja a n'es sigle vuyt, concrétament a n'el 799, arribaren occitans y provensals, degud a que noltros demanàrem aussili a n'En Carlo Magno, perque ets àrabés mos volíen invadí. Éll va correspondre, y es pobble baléà, d'agraiment eu va jurà còma réy y aquex créà es réyne de Baléàs. Y precisament d'aquí mos vé a n'es baléàrics lo molt d'occità - provensal que tenim dins sa nostra llengo: aygo, gabi, elegant, aygordent, fusté, menud, menuda, menudería, sensê , etc. ( aiguo, gabi, alegant, aigu'ardén, fustié, menudo, menuda, menudarié, senso,etc.).

A n'el 814 y poc antes de morí, En Carlo Magno va enomenà réy de Baléàs a n'es séu nét Bernat, fiy d'En Pipino. Axí fins cincuanta sèt añs después (856) a hon sí mos conquistaren ets àrabés. Però lis durà poc perque es cab de tres añs, a n'el 859, conquistaren Baléàs es normandos, qu'estaren aquí fins sa definitiva conquista p'ets àrabés a n'es sigle dèu. Déxandmós paraulas còma: guèrra, espasa, parra, sala, ròba, etc.

D'ets àrabés no porêm di cèrt y segú quinas paraulas mos déxaren, perque no mos hêm de olvidà qu'es fenicis, mos enseñaren s'agricultura, s'art de sa navegació, sa construcció de barcos, es fé vidre, s'ofici de sa métalúrgia, fé sas sínis, etc, y emb ell tota sa nomenglatura d'es noms de sas eynas y péssas. (Per axò son mols es noms d'eynas d'es camp y altres oficis que son diferens a n'es de Cataluña, ja qu'es séu substratte cultural ês cristià-germanic). Per consiguient di que sini, per eczémple, ês una paraula de prosedènci àrabé, ês arrisquersê a pégà una patinada, perque no mos hêm d'olvidà qu'ets àrabés éran veynads d'es fenicis y d'ets israélitas, y paraulas tan bàssicas, podría sê benbé que fossen comunas a sas tres ètnias, que, ademés, llingüísticament pertenexen tots tres a sa famili llingúísta "camito-semítica".

Àra be, durant sa dominació mòra, que durà uns trecens añs, es gros d'es pobble va seguí xerrand es romans mallorquí, y degud an assò, En Jàume I cuand arribà a Mallorca no tengué cap probbléma idiomàtic a s'hòra de conversà emb so pobble natíu, però si que va havê de mesté un jodío de Zaragossa versad en llengo àrabé, cada pic que va havê de xerrà emb so Walí de Palma. Sa pròva més irrefutabble de qu'aquí se xerràva romans mallorquí la tenim en lo escrit en es Llibre d'es Fets, escrit en priméra persona p'es pròpi Jàume I, que mos dona conte que no va tení que mesté cap intérprete d'àrabé emb en Alí de sa Paloméra, ni emb En Ben Abêt. Ni en tenguéren de mesté cap, es bal.les que a instanci d'es pròpi pobble mallorquí va anomenà molt antes de conquistà Palma.

Emb en Jàume mos arribà es romans llemosí empleyad desd'es mitjorn de Fransa fins a Valènci, es romans aragonès y es romans castellà. Y com que no hey hagué cap repobblació de cap casta, es pobble baléà, va seguí xerrand com eu havía fet fins llevonses. Ademés que, fins a n'es sigle vint, es noranta per cent de sa pobblació éra analfabèta; lo que mos demostra que durant tots aquets sètcens añs passads desde sa conquista, éra d'el tot impossibble p'es total de sa pobblació aprende una llengo forastéra si no s'anava a escòla. Y no va essê fins a n'es sigle vint que s'obbligà a anarhí fins s'edat de 14 añs. Per consiguient es Llemosí ha quedat escrit a n'es documens, però no éra ni ha estad may sa llengo d'es pobble.

Talment com avuy en día, a hon sa llengo oficial de Baléàs y per consiguient sa llengo escrita, per manament polític ês sa catalàna, y sa que xèrra y empleya es pobble còma llengo materna y de relació, y qu'ês sa que realment val perque se mantén viva, ês sa Baléà.

Es fet de que per sas costas de Girona (Ampurdà) y Rosselló se xèrri empleyand ets artículs baléàrics " sa y es " , ademés de una vocalisació parescuda, ês degud a sa colonisació d'aquéllas costas per es baléàrics que fogiren de sas illas a n'el 856, degud a s'arribada y conquista d'ets àrabés. Tal fet històric eu mos ho confirme es fet, de que cuand el réy En Jaume I a 1229 va fé es reparto d'es réyne de Mallorca entre es séus, segons sas tròpas que cadascú duría a sa Conquista, éll se va reservà per sí es domini de tots es castells que se trobassen a Mallorca. Però En Nuño Sanz, conte de Rosselló, li va fé sabre qu'es castell de Montuèri éra de sa séua famili desde molt antic, y per consiguient no s'ho poría quédà. Y axí se déxà per escrit y firmad per totdós dia 10 de Jané de 1229. Y axò domés té una esplicació; que sa prosedènci de sa famili d'es Conte de Rosselló, éra descendent d'es mallorquins que fogíren de cap allà a n'el 856. Per axò no ês d'estrañà que per Girona y Rosselló se xèrri parescud a noltros.

A s'època d'En Jaume II de Mallorca, sa nostra llengo ja se va mostrà formada, estructurada, emb sos escrits d'en Ramón Llull, empleyand com ês natural, es pronoms, artículs y altras paraulas esclusivas de Baléàs, tal com: Nostro, vostro, llengo, hòmo, sa, orde, l'ey, servici, etc. Essend una falsedat històrica-lligüística presentà a n'en Llull còma autó de català. Perque lo cèrt ês que escrivía en Mallorquí. S'autorisàda veu de don Pèp Vidal y Ròca, Llissenciad en Teología per s'Universidat Gregoriana y en Filología Hispànica per s'Universidat de Barcelona, Llullista y Membre de sa "Maioricensis Schola Lulista", diu: "Es catalanisme d'en Ramón Llull, ês comparabble a n'es castellanisme d'el Cid. O sía, son producte de s'historiografía romàntica." (Historia de Baleares. Diario de Mallorca. Tom III, p.971. Palma 1991).

Edat modèrna[modificar | redacter fonte]

En s'Edat modèrna se varen escriure móltas gramàticas, diccionaris y ortografías de sa llengo. En aquesta època se dona es renaxement d'es baléà, essênd sa priméra generassió d'escritós en aquesta llengo s'estodiàns de s'Istitut Baléà, com Jeroni Rosselló, Marian Aguiló, Pere d'Alcàntara Peña, Mikel Victorià, Amy Josep i Francesc Vich.

En aquesta època Fray Francisco Pou (1573-1630) va'scriure es séus Sermóns per sa Corema.

Edat Contemporani[modificar | redacter fonte]

Es catalanisme comensà a escamparsê en sas islas Baléàs dêsde sa dècada de 1970, emb s'ajuda d'es catalanista Xisco de Borja Moll, que defensà s'independènsi d'es mallorquí però después d'es franquisme se va passà a n'es catalanisme.

En 1972 se va donà sa polèmica de Pep Gonella. Bax aquest nom, un hòmo firmà un artículs en es mèdis de comunicassió en es quin dudava d'a n'es suposta "unidat de sa llengo catalana" y criticava s'us d'es català de Barselona en Mallorca. Es filologiste Xisco de Borja Moll va contestà en es mèdis de comunicassió y es dos varen continuà sa convèrsa. Pep Gonella éra en réalidat Pep Zaforteza, un missè, comersiant y polític mallorquí.

A principis d'ets'añs 90, es pobble baléà estava mólt catalanisad y, per defensà es baléà, se va fundà en Novembre de 1992 s'Acadèmi de sa Llengo Baléà, qu'attualisà sa gramàtica de Juan Pèp Amengual de 1872.

Es partits polítics de sas islas, generalment catalanistas, promoguen es català en s'educació axí com una històri falsa contra España. Es pocs grupos que defenen es baléà són:

  • La Acadèmi de sa Llengo Baléà.
  • El Grupo d'Acció Balear (no empleya s'ortografía de s'acadèmi.
  • La Fundación Círculo Balear.

Dialectes[modificar | redacter fonte]

Li baleari have quar dialectes:

  • Mallorquí (con li varietá de Soler e ti de Pollensa)
  • Ibissênc
  • Menorquí
  • Formenterênc

Grammatica[modificar | redacter fonte]

Li alfabet baleari have 37 lítteres.

Articules[modificar | redacter fonte]

Articules Definite
Singular Plural
Masculin es, el, se, en, ne, lo, so, sen, u es, ets, els, sos
Femenin sa, na, la sas, las

Adjectives[modificar | redacter fonte]

Li adjectives pote har diferente gradus: positiv, comparativ e superlativ.

Li gradu comparativ compara li qualitá del substantiv con to de altri.

  • Comparativ de superioritá: Aquest cotxo ês més nòu qu'es méu
  • Comparativ de egalitá: Aquest cotxo ês tan nòu com es méu.
  • Comparativ de inferioritá: Aquest cotxo ês ménos nòu qu'es méu.

Litteratura[modificar | redacter fonte]

Scritores[modificar | redacter fonte]

Ovres[modificar | redacter fonte]

  • Acadèmi de sa Llengo Baléà (2005) Gramàtica normativa de sa llengo baléà.
  • Anònim (S. XVIII) Sainete de's jay melís (Enllàs)
  • Anònim (1839) Prontuari Católic qu’en sa major claredat y brevedad possible demostren sa veritat de sa religió católica, apostólica, romana, por J.A.A.C., acomodad de s’idioma catalá a n’es mallorquí
  • Aguiló y Cortês, Tomas (????) Fàbulas y Vèrsos emb mallorquí
  • Aguiló y Cortês, Tomas (????) Rondaya de Rondayas
  • Aguiló y Forteza, Tomás (1852) Poesías Fantàsticas
  • Aguiló y Forteza, Tomás (????) Tractat apologetich acirca de las institucions monásticas
  • Aguiló y Forteza, Tomás (????) Tractat apologetich y fundaments de nosta Santa Religió
  • Aguiló y Forteza, Tomás (????) Mes perd l'avariciós que l'abundós. Entremes en vers mallorquí
  • Alcover, Mossên Antòni María (1896) Rondayas Mallorquinas.
  • Binimèlisy Garcia, Juan (????) Històri d'es réyne de Mallorca.
  • Ferer Bauzà, P. Mikel (1770-1857) Refrans am mallorquí y am castellá com qui mescla cóls am caragols, y colca cuento de véas. De tot e-i-á e la viña de Deu. (Enllàs)
  • Ferrà y Perelló, Bartomeu (1882) Comèdies de costums mallorquines
  • Ferrà y Perelló, Bartomeu (1898) Flors y fulles: Tercer aplech de glosa y prosa (Enllàs)
  • Garau y Rosselló, Mikèl (2010) Es réys de Mallorca, d’el 799 a n’el 1376.
  • Llodrá, Antonio (1778) Comèdia de la general conquista de Mallorca
  • Maura, Gabriel (1892) Aygo-forts
  • Mut, Tomás (1846) Entremés d'en Roacó Florit y na Faldó
  • Nicolau y Seguí, Juan Bautista (????) Eneidas de Virgili, traduhidas en vers mallorquí[1].
  • Pelegri y Mulet, Francisco (1861) Decimas satíricas sobre lo engañós que es el mon, y posant en ridicul es gran Bon To mal entês del sigle present
  • Pou, Francisco (????) Sermóns per sa Corema
  • Roca Bauzà, Jaume (1869) Sa revolució d'un pobble. (Enllàs)
  • Rafael Bover poèta, a 1625, escrigué sas séuas poesías emb mallorquí.
  • Rullán, Ildefonso (1906) Es Quixot
  • Salvadó, Arxiduc Lluís (1895) Rondayas de Mallorca.
  • Serra, Martín (1715) Contra Ramon Llull y los lulistas (Enllàs)
  • 1883 Entremes d'En Llorens Mal Casadis y na Susaine d'es Fil arreglat per nou estil

Sastre, Rafael (1846) Entremès de na Faldó Gomila Entremès còmic del Beato Ramon (1848) Llibre de comptes i d’aritmètica sobre monedes, peses i mesures de Mallorca.

  • Reforma del cristia per medi de la oracio mental. Meditacions piadosas sobre els Misteris mes principals de la santa fe catolica, els sagramens de la Penitencia, etc. etc. per un religios esclaustrad 1856
Secul XXI
  • 2022 Es cò acuadó esset traductet al baleari[2].
  • 2022 Es retrato oual esset traductet al baleari[3].
  • 2022 Es móx negre esset traductet al baleari[4]
  • 2022 Manuscrit trobad dins una botélla esset traductet al baleari[5]

Referenties[modificar | redacter fonte]

  1. Dicho por Menéndez Pelayo "Vimos este precioso manuscrito en poder de la familia del traductor, siendo sensible que éste le dejase sin concluir", fragment de Bover, Escritores Baleares, I 554
  2. El corazón delator
  3. Es retrato oual
  4. Es móx negre
  5. Manuscrit trobat dins una botélla

Ligamentes extern[modificar | redacter fonte]