Valencian

De Wikipedia
Valencian
Valencià
Parlat in: Hispania
Area: Comunité Valencian
Parlatores: 2 000 000
Familie: Indo-Europan lingues‎
Romanic lingues
State oficial
Lingue oficial de: Comunité Valencian
Regulat per: Real Acadèmia de Cultura Valenciana
Ciffras
ISO 639-1: [1]
ISO 639-2: [2]
ISO 639-3: [3]
Carte
Extension in li munde
Vide anc: LingueListe de lingues

Valencian es un romanic lingue parlat in li Comunité Valencian e in alcun zones de Murcia.

Nómine[modificar | redacter fonte]

Li valencian ha recivet nómines different durant su historie: romanç, vulgar, vulgada llengua materna valenciana, vulgar llengua valenciana, ydiomate valentino, valentino idiomate, llengua plana valenciana, valenciana prosa, valentina lingua, vulgar valenciana, valentinum, lingua vulgare valentina, vulgar valencià, idioma valencià o simplement valencià.

Historie[modificar | redacter fonte]

Articul principal: Historie del valencian

Origine[modificar | redacter fonte]

Li valencian es un lingue derivat del latin. It veni del mozarabic, lingue parlat del cristianes in terres conquestat del muslimes in li Medievie, quel esset influet del arabic. It anc recivet influentie del lingues romanic del repopulatores cristian que eat con Jaime I li Conquestator, qui prendet li cité de Valencia al arabes e dat le li furs (leges) quel devet esser traductet al valencian:

Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los.
Afin omni valencian ex li tot reyatu mey comprender e cumplir les.

Totvez, it hay divers teories del origine e evolution del valencian, quam li teorie mozarabiste, ti del repopulation (o dialectal) e ti occitaniste.

  1. Teorie mozarabic: It di que li lingue veolucionat in terres valencian ex li lingue romanic parlat del population valencian autocton (mozarabis) avan li conqueste de Jaime I, e que recivet influenties del lingues de persones que arrivat al Reyatu de Valencia pos li conqueste.
  2. Teorie de repopulation: Teorie creat del pancatalanistes, quel di que li Reyatu de Valencia esset repopulat de catalanes in li costa e aragoneses in li interior. Sequente ti-ci teorie, li population autocton esset exterminat o assimilat del muslimes, perdient su lingue. To ha esset provat fals con li jarchas, textes scrit un romalingue romanic. Con li conquesta de Jaime I, li repopulatores mey apportar lor lingue e, talmen, li valencianmey esser un dialecte catalan (etsi li catalan ne existet ancor in li témpor del Reconquista), portat del litt númere de repopulatores catalanes, con ingredientes aragones e castellian. Ti-ci idea es defendet del pancatalanistes, quel usa it per dir que li lingue parlat in Valencia es li catalan e, dunc, it apparteni al denominat "Landes Catalan", un gruppe de terres u suposimen li population parla li catalan, quel li nationalistes vole reunir in un sol land.
  3. Teorie occitaniste: li valencian mey esser parte de un gruppe de lingue intimamen liat inter se, inter queles it mey haver un cert gradu de intelligibilitá. Ti-ci lingues mey esser li lingues occitan-romanic. Ti-ci teorie nega que li lingue valencian es autocton (quam it ha esset demonstrat de scientics). Si li repopulatores catalan esser un minorité, tis occitan esset ancor min, dunc it es ínpossibil que ili mey haver un influentie tam grand por crear un lingue. Li defensore sde ti-ic teorie cita li suposit influentie del literatur provensal ma it ne havet tal influentie quam por changear li lingue del popul.

Popules preromanic in li territorie del actual Comunité Valencian[modificar | redacter fonte]

Entre li annu 1000 e li annu 218 a.C. it hay li iberes in li territorie actual del Comunité Valencian. Li fenicies e li grecs fundat colonias. Ti-ci tri lingues forma li substracte del valencian.

Quelc paroles de origine prerromanic es tossal, clot, brranc, arc, barraca, bassa, arse, bonyigo, caparra, carrasca quam anc li toponimes Toris, Onda, Oropesa, Tyrius e Ondara.

Poble prerromanics en el territori de l'actual Comunitat Valenciana De l'any 1000 a l'any 218 a.C. s'establixen en el territori de l'actual Comunitat Valenciana els ibers aixina com els fenicis o els grecs. Estes són les llengües que conformen el substrat del valencià. En l'any 218 aC els romans desembarquen en Empúries.

Romanisation e substitution linguistic pro li latin[modificar | redacter fonte]

Etsi li romanes arrivat in 218 a.C., li romanisation ne comensat til li secul I a.C. Romanisation es li processu de implantation in un territorie del cultur, leges, costumes e lingue del romanes.

Poc a poc it eveni un change linguistic in li territorie, e pos un periode de bilinguisme inter li latin e li lingues native, li latin devenit li sol lingue, etsi con influentie del lingues preromanic.

Formation del lingue valencian[modificar | redacter fonte]

Taifa de Valencia

Durante li secul V, li Imperie Roman comensa su descomposition, quam anc eveni con li latin. To es li nascentie del lingues romanic.

Con li arrivation del visigotes, paroles de orígine germanic inea li lingue, quam bramar, sala, brasa, roba, llonja, orgull, guarnir, estaca, tapa, aspa, e anc toponimes quam Carlet, Godella, Oliva, Relley, Tous, etc. Ex li latin vulgari parlat del population, nasce li lingue valencian.

Li muslimes conquestat li peninsul Iberic in li secul VIII, e li population esset respectat (etsi ili devet payar un impost por mantener su religion). Li mozarabes esset li persones cristian que esset sub domination islamic. Ili mantenet lor lingue (un evolution del latin vulgari) que evoluet poc a poc, devenint diferent del latin original e de altri lingues quel evelouet in altri zones del peninsul.

Con lo conqueste cristian del Taifa de Valencia, fat de Jaime I li Conquestator, li territorie devenit li Reyatu de Valencia. Jaime I dat furs (leges propri) al reyatu.

Inter li secules XIV e XV evenit li Secul auree del leteratur valencian, in quel li litteratura valencian influet li altri lingues del peninsul.

Etá modern e contemporani[modificar | redacter fonte]

Afiche defendent li índependentie del lingue valencian.

Pos li abolition del furs mediante li Decretos de Nova Planta in 1707, li reyatu de Valencia comensat un ligere hispanisation e li lingue perdit quelc parolas, queles esset substituet de altri hispan. Totvez, li lingue valencian mantenet se quam li li parlat del popul.

In li fini del secul XIX comensat li unesim provas del nationalistes catalan de ajuntar li valencian. Por far it, ili falsat documente historic, quam li traduction falsat del Llibre de Repartiment del Regne de Valéncia, fat de Antonio Bofarull, pro inventar se li nómines del families catalan. In li secules XX e XXI, specialmen pos li dictatura de Francisco Franco, li provas de imposar li catalano al population valencian ha esset financiat del governe autonomic catalan. Totvez, li majorité del valencianes crede que it es un lingue índependent.

Geografie[modificar | redacter fonte]

Dialectes del valencian.

Extension[modificar | redacter fonte]

In li Comunité Valencian, hay oficialmen du dominias linguistic different: li hispan e li valencian. Ti-ci division have quam unité li municipie. Li areas es definit del Lege de usu e instruction del valencian. Li zona de predominie linguistic valencian es li muncipies quel, secun li lege, es historicamen de lingue valencian, locat geograficamen in li nord, in li costa e in li area montaniose del provincia de Alicante, comprehendent un 75% del territorie e un 87% del population.

Hodie, in li grand capitales historicamen de lingue valencian (e in quelc parte del territorie, ma non tam clarmen), li presentie del valencian es in decadentie, caus li processu de minorisation del lingue pro li hispan. Totvez, li lingue ha hat un recupation notabil, con un 4% de valencianos alfabetisat in 1984 a un 85% in 2001 (totvez, li lingue in quel li valencianos apprende a scrir in li scola ne es li valencian ma un valencian catalanisat).

Dialectes[modificar | redacter fonte]

Articul principal: Dialectes del valencian

Li lingue valencian posse esser dividet in li sequent dialectes:

  • Valencian de transition
  • Valencian de Castellón
  • Valencian apichat
  • Valencian meridional
  • Valencian de Alicante

Grammatica[modificar | redacter fonte]

Articul principal: Grammatica del valencian

Li valencian es un lingue flexive fusionante con ordine basic SVO e preferentie pro li position de nucleo sintactic initial.

Fonologie[modificar | redacter fonte]

Li valencian have sett vocales tonic[1]:

  • a (mà);
  • e (fe);
  • e oberta (mel);
  • i (fill);
  • o (tot);
  • o oberta (por);
  • u (fum);

e quin vocales aton: a, e, i, o, u.

Consonantes[modificar | redacter fonte]

Li consonantes del alfabet valencian es[2]:

Digrafes e pronunciation special valencian[modificar | redacter fonte]

  • Li termination -ig es pronunciat quam /t∫/: despaig /despat∫/
  • Li digraf [ny] es pronunciat quam /ɲ/, to es quam [ñ] hispan, [gn] francesi o [nh] portugalesi.
  • Li terminationes -ada e -ades deve esser pronunciat quam -á e -aes.
  • Li diminutives -adet e derivates -adeta, -adets, -adetes deve esser pronunciat sin [d].

Morfologie[modificar | redacter fonte]

Quelc caracteristicas del grammatica del valencian es:

  • Li articul es el, la, els, les, excepte in li zona septentrional, u perdura lo e los. In li dialecte apichat ancor hay restes de lo in frases quam tot lo dia.
  • It have tre gradus del demonstrative e de adverbies locativ este, eixe, aquell; açò, això, allò; ací, aquí, allí o allà.
  • Li unesim person del presente de indicative del verbes del unesim conjugation prende li morfema -e yo cante. In li 2esim e 3esim conjugationes, it prende li morfema zero: yo tem, yo dorm.
  • Li presente de subjuntive prende li morfemas -e, -es, -e, -em, -eu, -en por li unesim e -a, -es, -a, etc. por li 2esim e li 3esim.
  • El pretérito imperfecto de subjuntivo toma los morfemas con erre: -ara, -ares, etc.: jo cantara, tu cantares, etc.

Litteratura[modificar | redacter fonte]

Tirant lo Blanch, un del max important ovres del litteratura valencian.
Articul principal: Litteratura valencian

Li litteratura valencian es ti scrit in valencian. Li unesim textus scrit in valencian es li hartxas, textus scrit inter li secules XI e XIII, que cludet li poemes in arabi nominat moaxajas, scrit in li Hispania muslim.

Li valencian esset li unesim lingue romanic con un secul auree (secul XV), con autores quam li Ausias March in poesie o Joanot Martorell in prosa, de qui li ovre Tirant lo Blanch, publicat de in 1490, es li max conosset ovre del litteratura valencian.

Pos ti etá auree, sequet un etá de decadentie inter li secul XVI e li unesim medie de secul XVIII. Pos to, in li duesim medie del secul XVIII, li lingue havet un renascentie (Renaixença).

Totvez, li movimentes de expansion del nationalisme catalan, queles comensat in li etá del Renaixença, provat e succedet in su majoritá in li unification del lingues catalan e valencian. Hodie, li majorité del litteratura valencian es publicat in un ortografie catalanisat, quel ha devenit li ortografie official del Comunité Valencian.

Ortografia[modificar | redacter fonte]

Articul principal: Normes d'El Puig

Li ortografia del valencian es hodie regulat del Real Academia de Cultura Valenciana, quel creat li Normes d'El Puig en 1979[3]. Totvez, it ne es li ortografie oficial del lingue.

Referenties[modificar | redacter fonte]

  1. Gramàtica didàctica de valencià p.8
  2. Gramàtica didàctica de valencià p.20
  3. La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes

Bibliografie[modificar | redacter fonte]

  • RACV Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana (Ligament)
  • RACV Diccionari General de la Llengua Valenciana (Ligament)
  • RACV Ortografia de la Llengua Valenciana (Ligament)

Ligament extern[modificar | redacter fonte]