Litteratura valencian

De Wikipedia
Li valencian es li unesim lingue romanic con un secul auree in su litteratura.
Ausiàs March
Tirant lo Blanch, un del max important ovres del litteratura valencian.
Manuscrit de L'Espill, de Jaume Roig.
Constantí Llombart, 1885.
Teodor Llorente, 1887

Li litteratura valencian es ti scrit in valencian.

Desde li nascentie vers li maduration del lingue (secules XII-XIV)[modificar | redacter fonte]

Harchas[modificar | redacter fonte]

Li unesim textus scrit in valencian es li harchas, quam tis de Ibn Al-Dani o de Ibn Rudaym de Bocairent, scrit in 1121. Altri autores de harchas es Abu Isa Ibn Lubbun, Abu Karkr Muhammad Ibn Al-Dani e Abu Bakr Muhammad Ibn Ahmad Ibn Ruhaym[1]

Romanç valencià[modificar | redacter fonte]

En li Reyatu de Valencia, pos la conquesta muslim, la plu parte del population ancor parlat un lingua romanic.

Secul auree valencian (secul XV)[modificar | redacter fonte]

Articul principal: Secul auree valencian

Li Secul auree valencian comensat con li change de dinastie en la Corona de Aragon. En ti-ci secul, li lingues italian e valencian comensat su secul auree.

Literatura moderna[modificar | redacter fonte]

Illustration[modificar | redacter fonte]

En li Reyatu de Valencia, quam in li rest del sud de Europa, li model illustrat extende se de forma poc intens.

Litteratura contemporani[modificar | redacter fonte]

Renaixença (1833-1909)[modificar | redacter fonte]

It esset un moviment autonom del renascenties in altri lingues del ancian Corona de Aragon (to es, del catalan e li baleari) quam di Vicent Simbor nam on posse trovar antologies e reivindicationes del lingue durante li secul XVIII (Joan Baptista Escorigüela, Manuel Joaquim Sanelo o Marc Antoni d'Orellana).[2] Talmen, li orígine de ti-ci movement secun Sanchis Guarner noi vell trovar it in li influentie que havet Marià Aguiló i Fuster quam chef del biblioteca universitari sur Teodor Llorente e Vicent Wenceslau Querol.[3]

Pos li Renaixença (1909 til nu)[modificar | redacter fonte]

Desde 1979[modificar | redacter fonte]

Mersí al document La producció editorial en les normes de la Real Acadèmia De Cultura Valenciana, 1979-2004. Una aproximació bibliomètrica, publicat de Àngel V. Calpe, on conosse li publicationes in valencian dese li annu 1979 (totvez, li document have datos til li annu 2004)[4]. Li document di que hay 656 publicationes in valencian (sequent li criteries definit del textu) inter ta annus.

Inter li annus 1979 e 1982, hay un production crescent[4]. Poy, inter 1988 e 1991, li productivitá es li max bass de omni (9 libres per annu)[4], que cresce denov in estate de 1991[4] e in 1995[4]. Inter 1992 e 2001, hay 403 publicationes (61,4% del total)[4]. Desde 1998, con li oficialisation del Academie Valencian del Lingue quam li academie oficial del lingue, li tendentie es descendent[4], tendentie que vell consolidar se in 2002[4].

Li autores con li max númere de publicationes in valencian in ti-ci periode es Artur Ahuir (con 22 ovres) e Pere Delmonte i Hurtado e Joan Romero i Moya, chascun con 21[4]. Altri autores important, pro li quantitá de ovres publicat in valencian es Josep Maria Guinot i Galan, con 19 ovres, Voro López i Verdejo, con 19 ovres e Miquel Adlert Noguerol, con 18[4].

Inter li ovres on posse distaccar Aquareles de la llar e Monolecs en veu alta, de Pere Delmonte i Hurtado; Vinatea Superanet, de Joan Romero i Moya. Ambi autores scrit divers libres de falla (li festes del cité de Valencia); li contes per infantes El llop, la cabra i els cabritets, El mig pollet e El princip malaltus de Josep MAria Guinot i Galan, 'For sale' i uns atres contes e Naturamor i paraules, de Voro López i Verdejo; e Cor al nu, De la meua catacumba, Semblança del mes e Ventijòl, de Miquel Adlert Noguerol.

Referències[modificar | redacter fonte]

  1. Autors valencians abans de Jaume I
  2. Simbor Roig, Vicent. , 1988, p. 9–41. 
  3. Sanchis Guarner, Manuel. Renaixença al País Valencià. Estudi per generacions. València: Edicions 62, 1968, p. 33. 
  4. 4.00 4.01 4.02 4.03 4.04 4.05 4.06 4.07 4.08 4.09 Calpe, Àngel V. (2004). La producció editorial en les normes de la Real Acadèmia De Cultura Valenciana, 1979-2004. Una aproximació bibliomètrica (in Valencian).