Historie del valencian

De Wikipedia
Nota: Ti-ci articul es centrat in li historia del valencian, por saver plu pri li litteratura, ples leer Litteratura valencian.
Locs u li valencian es parlat.

Li lingue valencian es un lingue romanic parlat in li Comunité Valencian e in un parte del Murcia de 2 000 000 de persones. In li secules XX e XXI, suffre un processu de substitution pro li catalan[1].

Origine[modificar | redacter fonte]

Taifa de Valencia

Li valencian es un lingue derivat del latin. It veni del mozarabic, lingue parlat del cristianes in terres conquestat del muslimes in li Medievie, quel esset influet del arabic. It anc recivet influentie del lingues romanic del repopulatores cristian que eat con Jaime I li Conquestator, qui prendet li cité de Valencia al arabes e dat le li furs (leges) quel devet esser traductet al valencian:

Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los
Afin omni valencian ex li tot reyatu mey comprender e cumplir les.

Totvez, it hay altri teories del origine e evolution del valencian, quam li teorie del repopulation (o dialectal) e li occitaniste.

  1. Teorie de repopulation: Teorie creat del pancatalanistes, quel di que li Reyatu de Valencia esset repopulat de catalanes in li costa e aragoneses in li interior. Sequente ti-ci teorie, li population autocton esset exterminat o assimilat del muslimes, perdient su lingue. To ha esset provat fals con li jarchas, textes scrit un romalingue romanic. Con li conquesta de Jaime I, li repopulatores mey apportar lor lingue e, talmen, li valencianmey esser un dialecte catalan (etsi li catalan ne existet ancor in li témpor del Reconquista), portat del litt númere de repopulatores catalanes, con ingredientes aragones e castellian. Ti-ci idea es defendet del pancatalanistes, quel usa it per dir que li lingue parlat in Valencia es li catalan e, dunc, it apparteni al denominat "Landes Catalan", un gruppe de terres u suposimen li population parla li catalan, quel li nationalistes vole reunir in un sol land.
  2. Teorie occitaniste: li valencian mey esser parte de un gruppe de lingue intimamen liat inter se, inter queles it mey haver un cert gradu de intelligibilitá. Ti-ci lingues mey esser li lingues occitan-romanic. Ti-ci teorie nega que li lingue valencian es autocton (quam it ha esset demonstrat de scientics). Si li repopulatores catalan esser un minorité, tis occitan esset ancor min, dunc it es ínpossibil que ili mey haver un influentie tam grand por crear un lingue. Li defensore sde ti-ic teorie cita li suposit influentie del literatur provensal ma it ne havet tal influentie quam por changear li lingue del popul.

Secul auree[modificar | redacter fonte]

Incorporation del different territories del Comunitá Valencian.

Li témpor historic inter li proclamation del unesim rey del dinastie Trastámara (Ferdinand I) quam suveran del Corona de Aragon (1412) e li fini del guerre de Germanies (1521) es conosset quam li "témpor auree del lingue e litteratura valencian".

Li valencian es li unesim lingue romanic con un secul aurin, con scritores que havet li conscientie de scrir in un lingue diferent del latin nam ili dit que ili scrit "en llengua valenciana"[2].

Li developpament financiari del Reyatu de Valencia, generat li expansion urban e li crescentie demografic, quel esset li fundationes del floriment cultural e litteratural.

In li camp litterari, li poesie va arrivar al apico de su splendor. Inter su max important autores on trova Jordi Sant Jordi (cortesan), Ausiàs March (feudal), Joanot Martorell (cavaloral), Roig de Corella e sor Isabel de Villena (urban e clerical),...

Li Decadentie[modificar | redacter fonte]

Li Decadentie es li periode de témpor inter li secules XVI e XVIII in quales li valencian suffret un processu de reculation, in quel li lingue esset gradualmen substituet pro li hispan in li situationes official del vive, developpant se un diglossie in li territorie del Reyatu de Valencia.

Desde li Renascentie til li actualitá[modificar | redacter fonte]

Li notarie valencian Carles Ros, in li duesim medie del secul XVIII, comensat li unesim passus del Renaixença ("Renascentie"), con li recuperation del valencian. Il editat li Breve Diccionario Valenciano-castellano in 1739 e li Diccionario valenciano-castellano in 1764.

Ti-ci movemente esset un movement letteratural, cultural e social in quel distaccat personages quam Constantí Llombart, Teodoro Llorente e Vicente Blasco Ibáñez, inter altri, in li munde litteratural. Presc cent annus plu tard, li catalanes vell comersar lor Renascetie.

In 1878 nascet li entitá cultural Lo Rat Penat, mersí a Constantí Llombart. It esset dedicat al promotion, defense, instruction e difusion del lingue e cultur valencian.

Centre de Cultura Valenciana[modificar | redacter fonte]

Li 15 de januar 1915 nascet li Centre de Cultur Valencian, hodie li Real Acadèmia de Cultura Valenciana. It havet quam scope studiar li lingue e cultur valencian.

Li Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes del Real Acadèmia de Cultura Valenciana dictaminat in 1979, ante li absentie de un modelle ortografic oficial por li valencian, un normes ortografic que recuperat in grand part li consensu de 1914. Ti-ci normes es conosset quam Normes d'El Puig, nam ili esset acceptat in un act public fat in 1981 in li Monaciera de Sancti Mari de El Puig, de mult entitás e intellectuales.

Li RACV es qui revisa e actualisa li normes, queles es li unic form correct de scrir li valencian.

Referenties[modificar | redacter fonte]

  1. El perviure de la parla autoctona - i la de qualsevol llengua - deuria d'estar sempre basat en la potenciacio de lo propi i mai en l'immersio en atres llengües per molt similars que pareguen. Cal lluitar a favor de la nostra personalitat, d'allo que nos identifica i diferencia. Aquelles parles - com el valencià - que són objecte d'un etnocidi-genocidi llingüistic be per l'efecte d'atres llengües invasores, la propia inercia o motius politics...; estan condenades a desapareixer.
    IEC en Castelló, atentat a l'idioma (Levante, 26.6.2001). Josep Esteve Rico Sogorb. Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana.
  2. "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" (Diputació de Valéncia. 2007), Joan Ignaci Culla Hernández i Mª Teresa Puerto Ferré. ISBN 978-84-7795-470-5. Valencia

Bibliografie[modificar | redacter fonte]

  • ADLERT NOGUEROL, Miquel. En defensa de la llengua valenciana (Valéncia, 1977).
  • AGULLÓ PASCUAL, J. Benjamín. Biografia de Lluïs Fullana Mira O.F.M. (Valéncia, 1998).
  • ALMINYANA VALLÉS, Josep. El Crit de la Llengua (Valéncia, 2006, 3ª ed.).
  • CARDONA I VIVES, Associació Cultural. Informe sobre la Llengua Valenciana enviat al Consell Valencià de Cultura (Castelló, 1998).
  • COLECTIU VALLDAURA. Doctrina sobre la llengua valenciana (Valéncia, 1992). Baix l'assessorament de D. Josep Mª Guinot i Galan.
  • COLECTIU VALLDAURA. La Real Academia Espanyola front a la Llengua Valenciana (Valéncia, 1997. Lo Rat Penat).
  • CONSELLERIA D'EDUCACIÓ de la Comunitat Valenciana. Normes ortografiques de l'Idioma Valencia (Valéncia, 1982. Seccio de Llengua de l'Academia de Cultura Valenciana)
  • FAUS I SABATER, Salvador. Recopilacio historica sobre la denominacio llengua valenciana (Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994).
  • FONTELLES, A. GARCíA, L. LANUZA, J. Gramatica de la llengua valenciana (Ed. Del Senia al Segura. Valéncia, 1987).
  • FONTELLES FONTESTAD, Antoni. La flexió verbal en la llengua valenciana (Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1984).
  • FULLANA MIRA, Lluís. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà (Valéncia 1921. Edició fascimil. Ed. Grup d'Accio Valencianista. Valéncia, 1979).
  • GUINOT I GALÁN, Josep Mª. La Llengua Valenciana, hui. Estudi sintetic (Valéncia, 1988. RACV)
  • GUINOT I GALÁN, Josep Mª. Les normes de Castelló de 1932 (Valéncia, 1992, S. Filològica nº 13 RACV)
  • GUINOT I GALÁN, Josep Mª. Les bases ortografiques del 32 (o les de Castello) i les d'El Puig (o les de la R.A. de C.V.) comparades (Valéncia, 1997. Lo Rat Penat)
  • PUERTO FERRE, Mª Teresa. Lengua valenciana, una lengua suplantada (Valéncia, 2006)
  • REAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA. Ortografia de la llengua valenciana (Valéncia, 1994)
  • REAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA. Documentació formal de l'ortografia de la llengua valenciana (Valéncia, 1995)
  • REAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA. Informe sobre la llengua de RTVV (Valéncia, 2013)
  • SIMÓ SANTONJA, Vicent. ¿Valenciano o Catalan? (Valéncia, 2015, 2ª ed. RACV)
  • VALENCIANOS, J.P. Judes Valentins (Valéncia, 3ª ed. 1991).
  • VV.AA. El Palleter. Bolletí d'informació valencianista (nº 1, setembre 2001).