Energie

De Wikipedia
Fulmine es li electric ruptura del aere per fort campes electric, quel producte un fortie sur charges. Quande tis charges move per un distantie, un flution de energie occure. Li electric potential energie in li atmosfere tande es transformat ad-in termic energie, lumine, e son, quel es altri formes de energie.

In fisica, energie es un quantitá observat índirectmen. It es sovente comprendet quam li capabilitá de un fisic sistema far labor a altri sistemas fisic. [1][2] Pro que labor es definit quam un fortie actet tra un distantie (un longore de spatie), energie es sempre equivalent al capabilitá exerter tiras o pussas contra li basic forties de natura, along un via de un cert longore.

Li tot energie contenet in un cose es identificat con su masse, e energie (quam masse), ne posse esser creat o destructet. Quande materie (ordinari material particules) es changeat ad-in energie (tal quam energie de motion, o ad-in radiation), li masse del sistema ne changear in li processe de transformation. Tamen, mecanic limites mey exister por li quantitá del materie de un cose changeabil ad-in altri tipes de energie e talmen ad-in labor sur altri sistemas. Energie, quam masse, es un scalari quantitá fisic. In li Sistema International de Unités (SI), energie es mesurat in joules, ma in multi campes altri unités, p. ex. kilowatt-hores e kilocalories, es customari. Omni de tis unités es de labor, quel es sempre definit in términos de forties e li distanties tra que li forties acte.

Alqual energie mey esser transformat ad-in alcun altri forme. Por exemple, omni tipes de potential energie es convertet ad-in kinetic energie quande li coses es dat libertá de mover vers un diferent position (quam, p. ex., quande un cose cade ex un suporte). Quande energie es in un forme altri quam termic energie, it mey esser transformat con bon o mem perfect eficientie, a alqual energie, includente electricitá o li production de nov particules de materie. Por termic energie, tamen, hay sovente limites al efficientie del conversion a altri formes de energie, quam descrit in li duesmi lege de termodinamica. In omni tal processes de energic transformation, li tot energie remane identic, e un transferte de energie de un sistema a unaltru, hay un perde de compensar por chascun ganie.

Ti principle, li conservation de energie, prim esset postulat in li tost 19th secul, e aplica a omni isolat sistema. Benque li tot energie de un sistem ne changea durante témpor, su valore posse depende del frame de referentie. Por exemple, un sedent passagero in un movent aeroplane ha null kinetic energie relativ del aeroplane, ma positiv kinetic energie (e plu alt tot energie) relativ del Terra.

Vide anc[modificar | redacter fonte]

Referenties[modificar | redacter fonte]

  1. "Retrieved on 2010-Dec-05." Faculty.clintoncc.suny.edu. Accesset 2010-12-12.
  2. "Retrieved on 2010-Dec-05." (PDF) Accesset 2010-12-12.