Masse

De Wikipedia

Masse es li quantitá de materie in un physical córpor. It es anc un mesura del corporal inertie, li resistantie al acceleration (change del velocitá) quande un netti fortie es aplicat.[1] Li masse de un cose anc determina li fortie de su gravitational atration de altri corpores.

Li SI unite de masse es li kilogramm (kg). In fisica, masse ne es li sam quam pesa, benque masse es sovente determinat per mesurar li pesa de un cose usante un ressoric scale, in vice de un balancie comparar it directmen con savent masses. Un objecte on li Lune vell pondera minu quam sur li Terra pro que de li inferiori gravitá, ma it vell haver ancor li sam masse. Ta es pro que li pesa es un fortie, ma masse es un proprietá que (con gravitá) determina li grandore de ti fortie.

Fenomen[modificar | redacter fonte]

Hay pluri distint fenomen que posse esser usate de mesurar masse. Benque som teoristes ha speculat que som de ti fenomenes vell posse esser independent unaltru,[2] current experimentes ha trovat nequant differentie in resultes sin egarda de qualmen it es mesurat:

  • Inertial masse mesura li resistantie de un cose de esser acceleratet per un fortie (representat per li relation F = ma).
  • Activ gravitational masse determina li grandore del campe gravitational generat per un objecte.
  • Passiv gravitational masse mesura li gravitational fortie exertet sur un objecte in un savet campe gravitational.

Li masse de un objecte determina su acceleration córam un aplicat fortie. Li inertie and li inertial masse descri ti proprietá de córpores fisic al nivelles qualitativ and quantitativ.

Unités de masse[modificar | redacter fonte]

Li Sistema International de Unites (SI) unité de masse es li kilogramm (kg). Li kilogramm es 1000 grammes (g), e prim esset definit in 1795 quam li masse de un cubic decimetre de aqua al fusent punctu de glacie. Tamen, pro que precis dimension de un cubic decimetre de aqua al specificat temperatura e pression esset desficil, in 1889 li kilogramm esset redefinat quam li masse de un metalli objecte, e talmen divenit independent del metre e li proprietás de aqua, ti nu standare esset un cupric prototip de li grave in 1793, li plantinic Kilogramme des Archives in 1799, e li International Prototip del Kilogramm (IPK) de platin-iridium in 1889.

Masse contra pesa[modificar | redacter fonte]

In linguage familiari, masse and "pesa" es usate sovente interchangabilmen. Por exemple, li pesa de un hom mey esser dit quam 75 kg. In un constant campe gravitational, li pesa de un objecte es proportional a su masse, e it es inproblematic de usar li sam unite por ambi conceptiones. Ma pro li micri diferenties in li grandore del campe gravitational del Terra in diferent locos, li distintion divenir important por mesuras con un precision plu bon quam un poc percent, e por locos lontan del superficie del Terra, quam in spacie o sur altri planetes. Conceptualmen, "masse" (mesurat in kilogrammes) refere al intrinsic proprietá de un cose, contra que "pesa" (mesurat in Newtons) mesura li resistantie de un cose a deviar ex su natural curse de liber cade, qual posse esser influenciat per li proxim campe gravitational. Sin egarda del grandore del campe gravitational, coses in liber cade es sin pesa, benque ili ancor have masse.[3]

Vide anc[modificar | redacter fonte]

Referenties[modificar | redacter fonte]

  1. "Li definition de masse."
  2. Avise:Cite magazine
  3. Avise:Cite news