Europa

De Wikipedia

Europa es un continente o parte de Eurasia (peninsul occidental), eventualmen del Eurafrasia, secun li vis-punctu. Europa es quelcvez nominat «Old Continente» (o «Old Munde»), in contrast con «Nov Munde» (America).

satellit-fotografie de li Europa

Etymologie[modificar | redacter fonte]

In li grec mytologie, Europe filia de Agénor (Ευρώπη in grec) es un fenici princessa, qui esset raptet per Zeus metamorfosat quam blanc tauro. Poy ella esset prendet con se sur li insul Creta u ella dat nascentie a Minos. In li ovres de Homer, Europe es reyessa de Creta. Plu tard, li parol significat li continental Grecia, e desde li annu -500 su signification include li terra plen in li nord.

Li plu propagat analyse de ti parol considera it quam composition del paroles grec eurys («larg») e ops («visage»), ma it es sin dúbite un íncert etymologie. Altri linguistes pensa, que li orígine es in li semitic parole ereb, quel significa «descendida del sole» (dunc occident). In li perspective del gentes in Asia o in Medie-Oriente, li sole descende effectivmen in Europa, li terra in li west. E li princessa phenici (dunc semitic) esset efectivmen raptet per Zeus vers li descendida.

Terminologie[redacter fonte]

Li institutiones nov del munde causat li creation de expressiones nov in li lingue quotidian quam specialisat. Pro que li interlingue ne posset previder ti evolution in avanse, li expressiones nov usat in ti temas in Wikipedia in interlingue esset reunit sur págine special de terminologie international facil a acceder e a trovar.

Geografie[modificar | redacter fonte]

Cart grand del Europa geografic presentante li reliefes
Cart del Europa geografic presentante li reliefes

Li terrestri limites de Europa es quelcvez mal perceptibil. In li traditional europan vise, Europa vell esser separat de Asia in li ost per li montanias de Ural, li fluvie Ural, li Caspic Mare e li montanias de Caucase. Li mar-strettes de Bosfore e de Gibraltar separa Europa respectivmen de Asia e de Africa. In li west, li continent es bordat per li Atlántic Oceane e in li nord per li Arctic Oceane. Li Mediterranean mare delímita li continente in li sud. Island e li principal insules del Mediterrane es considerat esser europan. Li casu de Cypria es li minu clar admínim pri li geografic plan.

Partes del territories de Russia e Turcia jace in Europa, ma grand parte extra it in Asia.

Quelc insules del Atlántic Oceane, (Madeira, Canarc Insules, Azores), queles li geografie ne liga a ti continente, es considerat quam europan per li orígines de lor population e de lor cultura.

To es anc li casu che Grenland, quel apartene a Dania. E it existe anc terras distant de cert europan landes de Occidental Europa, li habitantes de queles es de fact europanes, per exemple li transmarin departementes e territorias de Francia.

Europa have un superficie de un poc plu quam 10 milliones de quadratic kilometres: exactmen 10 392 855 km². To coresponde a un triesim de Africa o un quadresim de Asia o de America.

On posse distinter quin grand geografic regiones: Ost-Europa, Central Europal, West-Europa e Scandinavia.

Li oriental frontieras de Europa es ante omnicós politic:

Li límit de Ural esset li ovre del cartografes de tsar Petrus I li Grand in li XVIIIésim sécul. Analogmen li frontiera esset movet vers li Caspic Mare in li comensa del XIXésim sécul por justificar li adjuntion de Georgia e de Armenia in li Russ Imperie. Videt sub scientific aspect, si on se basa sur li tectontic placcas, Europa e li continental parte de Asia es un unic continente, quel on nominat Eurasia. Caus to divers famosi geografes quam Alexander von Humboldt considerat Europa simplicmen quam un peninsul de Asia.

Vider anc li formationes geologic del Europa.

Fluvies[modificar | redacter fonte]

Li max long fluvies de Europa (plu quam 1.000 km) es:

  1. Volga (3.531 km)
  2. Danubio (2.850 km)
  3. Ural (2.428 km)
  4. Dnjepr (2.200 km)
  5. Don (1.870 km)
  6. Petschora (1.809 km)
  7. Kama (1.805 km)
  8. Oka (1.500 km)
  9. Belaja (1.430 km)
  10. Dnjestr (1.352)
  11. Rhein (1.320 km)
  12. Wjatka (1.314 km)
  13. Elbe (1.165 km)
  14. Desna (1.130 km)
  15. Weichsel (1.047 km)
  16. Daugava (1.020 km)
  17. Loire (1.020 km)
  18. Choper (1.010 km)

poilkojInsert non-formatted text here]] (1 007 km)

Vide anc: Liste del europan fluvies, Li max long fluvies del terra

Clima[modificar | redacter fonte]

Li Europa possede númere important de vias de mare quo penetra ínter li penínsules e aporta con li calore del aqua marin li clima temperat del continente quo es recalentat in altri loc sur su látere occidental per li Golf-Currentes.

Li parte majori del continente sede sub latitudines temperat e oferta dunc quar sesones tre distincti.

Historie[modificar | redacter fonte]

Prehistorie[modificar | redacter fonte]

Excavationes recent in Georgia poy in Bulgaria permisse de suposir que li géner hom existe in Europa ja circa 1,5 million de annus. It es veracimen probabil que su membres vell esser venit poplar li Europa ex li Caucás e sequet li via del Danubio.

On nominat anteyneandertales li populationes quo vivet in li Europa antey 800 000 a 400 000 annus. Representant tre old es li hom de Tautavel (- 450 000 annus).

Li tracies prim de poplament neandertalian in Europa retrospectet a 300 000 annus. Ti specie homan, tre specialisat, apare haver existet solmen in Europa e in li Oriente Próxim. It desaparit desde circa 35 000 annus.

Li hom modérn (aparit ante omnicos in Africa antey circa 120 000 ans) aparit in Europa antey 40 000 annus. Su representant es per exemple li hom de Cro-Magnon.

Antiquitá[modificar | redacter fonte]

Li parol Europa proveni del greces e es atestat al prim vez in li VIésim sécul antey J.-C.. It apare que it vell designar ante omnicos por li greces li region continental situat in li nord del golf de Corinte, poy li terras quo li greces descovrit poc a poc in li nord del bassine mediterranean.

Sur li rives del Mediterrane li Grecia havet su extension poy li civilisation roman. Plu al nord developa se civilisationes historic precoci: celtes, germanes prim, etc.

Li formation del imperie roman, poy li developament del cristanisme permisser prim projecte del unite europan con, quam centre politic e económic, li Mediterrane.

Li desintegration de ti imperie e su incapabilita a resister al incursiones repetit del poples germanic causar su dislocation poy li ruption de su part occidental. Divers poples germanic acapara alor li potentie in li entitas territorial con frontieras moent, antesignes por li creation del states actual in li Europa west.

In li ost, li Imperie Roman del Oriente, qui havet Constantinople quam capitale, subsiste e evolue quam Imperie Roman del Oriente, ayant pour capitale Constantinople, subsiste et mue in un imperie cristan del Oriente u li habitantes persistent a considerar se quam « Romanes ».

Mediepoca[modificar | redacter fonte]

On considera Carolmagne quam li « patre del Europa ». Con le veracimen, li parol Europa comensa a prender signification politic. In li témpor u il vivet, on nominat le Pater Europae, e on trova anc li expression Europa vel regnum Caroli (Europa, o li reyatu de Carol). Li Europa de Carolmagne es ante omnicos un Europa franc, in quo Roma ne have ancor li rol major : cert il esset coronat imperator del Occident in Roma, ma it es in Aix-li-Capella que il selectet por capitale de su imperie. It es anc un Europa cristan : Carol considera se quam coronat per deo, e li facte de su coronament li 25 decembre have valore de simbol. It es finalmen un Europa occidental, pos que li projectes de un union con li imperie cristan del Oriente fallit.

Li Mediepoca es li epoca del feudalita del Mediepoca, presc partú in Europa. De ti epoca va emerser li projectes del comensamentes prim del states moderni per li activita de reyes enérgic e ambiciosi sovente antagonisti quam li Francia e li Anglia.

Li imperie del Occident parcella se velocimen pos li mort de Carlomagne, poy desapari in li comense del Xésim sécul. In 962, Otton I crea li Sant Imperie roman germanic, ma ti ne posse extender se, impedit per li ascension del nationalismes (Francia, Anglia), per se luctes con li papatu poy per li developament del imperie otoman.

Li imperie byzantin, cristan ma con cultura essentialmen grec, conosse fluctuationes important de su potentie e tal de domination de su territoria. Ti territoria extende se in li apogé sur part grand del rive mediterranean, ante omnicos sub Justinian I, poy sub li imperatores macedonian desde li IXésim sécul jusque til li XIésim sécul.

La ascension in potentie del musulmanes poy li schisma grand (1054) ínter li catolicisme e li ortodoxie - sequet de cruceade ductet in 1202 contra it - debilisa li imperie del oriente. Li imperie otoman dispezzetta it e li conquestation de Constantinople in 1453 termina li tot.

Epoca modérni[modificar | redacter fonte]

Al epoca u li imperie byzantan rupte se, li "Reconquista" termina se. 1492 es li annu del Hispania, con li reconquestation del reyatu recentíssim mauri (Granada) in penínsul iberic e li viage prim de Christophus Colombus, sub li egide del Reyes catolic. Ti va aperter li porta al etablissement del hegemonie europan.

Li vision de un imperie grand europan renasce in li XVIésim secul, con li afrontation ínter François Iésim e Karl Vésim, qui disputa se li tron del Imperie-Sant. gracie al subventionation del bankeros Fugger, Carol Vésim gania e domina sur domene tre vasti ma tre dispezzettat. Li guerres divers contra li Francia ne da resultat e durant du secules li répartition del Europa evolue secun li allianties matrimonial e secun li guerres ínter states. Plu grav es que li cristanisme catolic quo servit de cemente por dar un maniere de union a ti Europa eclata con li Reform (o plu exactmen li reformes). Li importancie polític es considerábil e causat li formation del Provincias-Unit e del Confederation Helvetic. Li guerres de religion, li Guerre de Trianti Annus, li guerres de Louis XIVésim ritma li XVIésim secul e e li XVIIésim secul. Li pactes de Westfalie (1648) redessina durabilmen li cart politic del Europa e li equilibre del fortias present.

Li Epoca modérni es finalmen marcat per infortiament del nationalismes. It es anc li epoca u li Europa alarga se considerabilmen per li formation del imperies colonial prim sur li continente american poy in India.

Epoca contemporani[modificar | redacter fonte]

Li Revolution frances inaugura changeament profund politic: li idés democratic appari in prioritá li campanies de Napoléon poy li Congress de Vienna va remodellar mult li cart del Europa e li mentalitas.

In fin de processu long, li XIXésim sécul assister al unification del Italia e del Germania, tam bon que li formation de states nov pluri in li Balcan per li dismembrement del Imperie otoman.

Movementes politic nov pronent plu de egalitá (socialismes), o li dismantellement del states (anarchismes). Ti idés va viagear plu tard plu o minu celerimen tre lontan del Europa.

Li domination politic e económic del Europa sur li rest del munde confirmat se pos que it changeat profundmen su economie ye li revolutiones industrial per li developament de su productivitá e li comense de explosion fort del population. Lor avanse tecnologic, e notament militari permisset al states europan de extender lor impossedage sur li continentes altri. Ti colonisation conosset su apogé al comense del XXésim sécul. Li comense del guerre de 1914 marca li fin de ti apogé, poy li du guerres mundal changeat profundmen li órdine etablit. Li Guerre mondial duesim lassa li Europa sin fortia. Ti eveniment marca li desaparition del suprematie del states europan occidental in favor del du super-potenties (li States-Unit e li Union sovietic). insurection developa se in li colonias e finalmen mult states retrova lor índependentie vis a vis del Europa, notament in li triesim quart del XXésim sécul.

Paralelmen, alor que li excedent del population del Europa esset tal quam it constituet stock de emigration tre important tot li témpor in li XIXésim sécul e in li comense del XXésim sécul, li states del continente havet stabilisation, mem regression desde li Guerre mondial prim. Ti e li developament continual del economie in li industrie creat necessi de personal laborant quo transformat li Europa in terra de inmigration.

Religiones[modificar | redacter fonte]

On posse distinter tri gruppes de religiones :

Li catolices es majoriti in 23 states, li ortodoxes in 10 states, li protestantes in 9 states e li mohamedanes in 3 states (Bosnia-Herzegovine, Albania, Turcia)

It existe minorités minoritas religiosi in ti gruppes grand :

  • li judéos es present in Europa desde li Imperie roman. Ili esset persequet desde li mediepoca e durant li guerre mundal duesim.
  • li musulmanes es fortmen present in li Balkania. Ti states esset in anteyan témpor in li imperie otoman Albania, Bosnia, Kosovo, Macedonia), in Turcia e, pos li inmigration in Francia, Reyatu Unit, Germania, Hispania, Nederland, Belgia…
  • li religiones extrem-oriental.
  • li ateisme es minoritari. in anteyan témpor, li religion esset prohibit in Albania. Secun li autor J. Baudérot, Religion e laicita in li Europa del 12, 1994, págine 259 : li quart del population del Union europan vell esser « sin religion » e 5 % del Europanes vell esser ateos convictet. Inqueste fat in 21 states sur 21 000 gentes e publicat in decembre 2004 anuncia que 25 % del West-Europanes di de se esser atéi contra 12 % in li states del Europa central e oriental. Sempre secun ti inqueste quo publicat li Wall Street Journal version europan, 4 % del rumanianes e 8 % del greces di se atéi. In li opposit, 49 % del tcheces e 41 % del nederlandés es atéi. Secun inqueste recent del centre public de sercha sociologic (Le Monde, julí 2005), 82,4 % del hispanos di se catolic e 47,7 % de les di esser praticant.
  • li laicita resta specificita francés, ma la separation del eclesias e del states es etablit in presc omni li states. Támen in li Union Europan, li reyatu unit, li Dania, li Finland, e li Grecia have sistemas confessional u li state aconosse un religion oficial o dominant. In ti casus, egalitá de tractament manca ínter li religiones: prerogatives in li domene financial existe por li un de les.

Durant longmen, li continente esset devastat per li íntolerantie religiosi e li guerres de religion (Francia, Guerre de Trianti Annus, pogromes).

Política[modificar | redacter fonte]

Europa politic

Li states quo have tot o part de lor territoria in Europa (secun li limites geografic défini definit supra) es 50:

Albania, Andorra, Armenia, Austria, Azerbaidjan, Belgia, Bielorussia (Belarus), Bosnia e Herzegovina, Bulgaria, Croatia, Cypria, Dania, Estonia, Finland, Francia, Georgia, Germania, Grecia, Hispania, Hungaria, Irland, Island, Italia, Kazakstan, Latvia, Liechtenstein, Lituania, Luxemburgia, Macedonia (ex-Republica Yugoslavic de M.), Malta, Moldavia (Moldova), Mónaco, Nederland, Norvegia, Polonia, Portugal, Rumania, Russia, San Marino, Serbia, Montenegro, Slovacia, Slovenia, Svedia, Svissia, Republica Tchec, Turcia, Ucraina, Unit Reyatu (Unit Reyia, Grand-Britannia), Vaticano.

Vider li artícul detalliat Politic del Europa

Li dates del construction del Union europan

Li unite europan, vision o realitá[modificar | redacter fonte]

Li Europa conosset nequande unite politic tot. Cert periodes con duras variábil marcat támen in cause de li domination de parte grand del continente per potentie unic, quo imposit se per li fortia. Ti esset li casus del imperie roman, del imperie del carolingien, del imperie del Napoléon, et du IIIésim Reich. Cert families reyal guvernat anc per li medie del relationes dynastic sur númere grand de states europan, specialmen li familie del Habsburg.

Victor Hugo reva sovente que li States Unit del Europa vell exister alquande tal que li qu'un jour existeraient les États-Unis d'Europe, faisant pendant aux States Unit de America. Su discurse del 21 august 1849, al ocasion del apertura del Congress del Pace in Paris resta celebri [1]. il evoca ta Europa finalmen pacificar e unit in sam guvernament. Li suita del historie ne confirmat su esperanties, con li guerre de 1870 e li du guerres mondial. Poy ariva li guerre frigid, quo divide li Europa in du bloces antagonist. Támen de Gaulle conserva li esperantie. Il parlat de Europa vasti extendet del Atlantic al Ural. Li cade del mur de Berlin e li ruption del bloc sovietic vell forsan dar a le alquande rason.

Veracimen, movement de union politic es in construction desde li duesim demí del XXésim sécul, movement quo have li particularitá de installar se pacifiquement pacificmen e democraticmen. Li form actual de ti potentie nov quo es li Union europan ne es definitiv e lassa hodíe libertá grand al states membres quo es sempre plu numerosi. Li Union europan comprende nu 25 States membres. 12 States membres apartene al zone euro.

Organisationes europan[modificar | redacter fonte]

Economie[modificar | redacter fonte]

Vider li liste del gruppes industrial europan grand.

Circumité[modificar | redacter fonte]

Li 1esim januar 2005, li norme europan nov por limitar li pollution atmosferic intrat in aplication: li aglomerationes urban con plu quam 250 000 habitantes del Union europan ne deve exceder cert valores limites : 50 microgrammes (0,05 mg) de particules per metre cubic de aere de circumité deve esser li limite maxim por 35 dies per annu, e li valore medial annual ne deve exceder 40 microgrammes. Támen li normes anti-pollution ja in aplication ne esset respectat : in 2002, 11 states del 15 excedet li límite permisset.

Vider anc[modificar | redacter fonte]

 Commons: l'Europe

Cartes[modificar | redacter fonte]

In francese :

In anglese :

Ligamentes externi[modificar | redacter fonte]


Drapeau européen Li 46 states membres del Consilie del Europa Drapeau européen
Li 25 states membres del Europan Union :
GermaniaGermania Germania
OsterreichAustria Austria
BelgiaBelgia Belgia
 Cypria 2
DaniaDania Dania
HispaniaHispania Hispania
 Estonia
FinlandFinland Finland
FrankreichFrancia Francia
 Grecia
 Hungaria


 Irland
ItalienItalia Italia
 Latvia
 Lituania

 Luxemburgia
 Malta
NederlandNederland Nederland
PoloniaPolonia Polonia
 Portugal
Unit ReyatuUnit Reyatu Unit Reyatu
SlovaciaSlovacia Slovacia
Slovenia{Avise:3 Slovenia
SvediaSchweden Svedia
Republica TchecRepublica Tchec Republica Tchec

Li 4 states membres del Association europan del comercie líber (AELE) :

IslandIsland Island
LiechtensteinLiechtenstein Liechtenstein FS NorvegiaNorvegia Norvegia
SvissiaSvissia Svissia FS
Li 17 altri states éxter del Spacie económic europan (EEE) :
AlbaniaAlbania Albania
AndorraAndorra Andorra (€)
ArmeniaArmenia Armenia 2
AzerbaidjanAzerbaidjan Azerbaidjan 2
Bosnia e HerzegovinaBosnia e Herzegovina Bosnia e Herzegovina
BulgarieBulgarie Bulgarie +
CroatiaCroatia Croatia (+)
GeorgiaGeorgia Georgia 2
MacedoniaMacedonia Macedonia
MoldaviaMoldavia Moldavia
MónacoMónaco Mónaco (€)
RumaniaRumänien Rumania +
RussiaRussia Russia 1
San MarinoSan Marino San Marino (€)
Avise:SCG
 Turcia 1 (+)
UkrainaUkraina Ukraina
Li 3 altri states europan ne membres del Consilie del Europa
Bielorussia KazakstanKazakstan Kazakstan 1 Avise:VAT (€)
Vider anc

+ membre próxim del Europan Union (EU) · (+) negociation por li adhesion al EU · membre del Union monetari europan (UME) · (€) associat al UME · FS Union monetari del Svissia · 1 land partialmen europan · 2 li caracter europan es contestat



Continentes e regiones del munde

America del Nord

Europa

Eurasia

Asia

América

Eurafrasia

Oceania

Australia

America del Sud

Africa

Antarctic
Li supercontinentes geologic :
Gondwana • Laurasia • Pangea • Rodinia