Fungo

De Wikipedia
In sensu horlogic del levul superiori:
Amanita muscaria, un basidiomicete;
Sarcoscypha coccinea, un ascomicete;
pan covrit de mofa;
un chytrid;
un conidiofore de Aspergillus.

Un fungo es un membre de un gruppe grand de organismes eukaryotic que include microorganismes quam levenes, mofaes, e li familiari champiniones. Ti organismes es classificat quam un reyia, Fungi, que es separat del plantes, animales, e bacteries. Un diferentie majori es que cellules fungal have paretes cellulari que contene chitine, in vice de cellulose in li paretes cellulari de plantes. Tis e altri diferenties monstra que fungos forma un singul gruppe de afini organismes, nominat li Eumycota (ver fungos o Eumycetes), que have un antecessor comun (un gruppe monofilitic). Ti gruppe fungal es distint del structuralmen simil myxomycetes (mofas limosi) e oomycetes (mofas aquatic). Li discipline de biologie devotat al studie de fungos es savet quam micologie. Micologie sovente have esset regardat quam un branche de botanica, malgré fungos nu esser un separat reyia in taxonomie biologic. Studies genetic have monstrat que li fungos es plu afini al animales quam al plantes (ambi fungos e animales es membres del gruppe Opisthokonta, ma plantes es classificat in li gruppe Bikonta).

Abundant mundialmen, max mult del fungos es ínremarcabil pro li micri dimensiones de lor structuras e lor criptic stiles vivic, sur materiale mort, e quam simbiontes de plantes, animales, o altri fungos. Ili posse devenir observabil quande fructificar, o quam champiniones o mufas. Fungos have un rol essential in li decomposition de materiale organic e have roles fundamental in cicles e exchange de nutrientes. Ili ha longmen esset usat quam un fonte de nutriment, quam champiniones e truffles, quam un agente Levanant por pan, e in fermentation de varie productes alimentari, quam vin, bir, e sauce de soya. Desde li 1940s, fungo ha esset usat por li production de antibiotics, e plu recentemen varie enzimes productet per fungos es usat industrialmen e in detergentes. Fungos anc es usat quam pesticides biologic a controlar malherbes, maladies de plantes, e insectes nociv. Multi species producte composites bioactiv nominat micotoxines, quam alcaloides e poliketides, que es toxic a animales includent homes. Li córpores fructiferi de un poc species contene composites psichotropic. Fungos posse decomposir materiales manufacturate e edificies, e ili posse devenir significant patogenes de homes e animales. Perdes de recoltes pro maladies fungal (p.ex., deterioration de aliment posse haver un colpe grand a provisiones de alimentes human e economies local.

Li reyia fungal include un enorm diversitá de taxones con ecologies variat, strategies de stil vivic, e morfologies, extender de unicellulari aquatic chytrides a champiniones grand. Tamen, micri es savet del actual biodiversitá del Reyia Fungi, quel ha esset estimat de 1,5 million a 5 million species, con circa 5% de les ha esset classificat formalmen. Desde li pionerant ovres taxonomic ye li 18im e 19im secules de Carl Linnaeus, Christian Hendrik Persoon, e Elias Magnus Fries, fungos ha esset classificat secun lor morfologie (p.ex., trates quam li color de spores o trates microscopic) o fisiologie. Avanses in genetica moleculari ha apertet li via por ADN analise de esser incorporat ad-in taxonomie, quel ha defiat ocasionalmen li gruppes historic basat sur morfologie e altri trates. Studies filogenetic publicat in li 21im secul ha reformat li classification de Reyia Fungi, quel es dividet ad-in un subreyia, sett filos, e deci subfilos.

Trates[modificar | redacter fonte]

Cellules de Fungal Hifas
1- Parete hifal 2- Septo 3- Mitochondrie 4- Vacuole 5- Cristalle de ergosterol 6- Ribosome 7- Nucleo 8- Reticulum endoplasmic 9- Córpor lipidic 10- Membrane plasmatic 11- Spitzenkörper 12- Aparate de Golgi

Ante li introduction de metodes moleculari por analyse filogenetic, taxonomistes considerat fungos esser membres del Reyia Planta, pro que lor similaritás in stil vivic: ambi fungos e plantes es principalmen ínmobil, e have simil general morfologies e hábitus de crescentie. Simil a plantes, fungos sovent cresce in suol, e champiniones particularmen forma córpores fructiferi prominent, quel quelcvez simila plantes quam mosses. Li fungos nu es considerat un reyia separat, distint de ambi plantes e animales, de quel ili apara a haver diverget ante circa un milliard annus.[1]

Vide anc[modificar | redacter fonte]

Referenties[modificar | redacter fonte]

  1. Bruns T.: Evolutionary biology: a kingdom revised. In: Nature. 443, Nr. 7113, 2006, S. 758–761