Interlingue

De Wikipedia
Saltar a: navigation, serchar
Interlingue
Creator Edgar von Wahl
Classification
lingue artifical

  lingue auxiliari international
   Interlingue

Organisation Interlingue-Union
Lingue code
ISO 639-1 ie

Interlingue o Occidental es un Lingue International creat de Edgar von Wahl in 1922. It es immediatmen comprensibil a mult hom occidental, pro to usabil por mult relationes anc con poc studie anterior. Anuncias e reclames e scientic articules in Occidental es comprensibil a milliones de Europanes, Americanes, e Sud-Americanes. Un del grand avantagies de Interlingue es que on posse derivar regularmen milles de paroles international.

Desde 1949 Occidental have li nómine Interlingue.

Tabelle de contenetes

Historie [modificar]

Interlingue es un Lingue International, quel es iniciat del baltogermano Edgar von Wahl. Il presentat su projecte in 1922 in un litt revúe, quel il intitulat «Kosmoglott» e self editet in Reval, hodie Tallinn (Estonia).

«Kosmoglott» durant sett annus esset apert por omni critica del nov lingue e ofertat un forum anc por altri projectes. Ma in 1929 on constatat, que li nov lingue esset tant exprovat in li usa practical e tant afirmat, que on redactet li revúe solmen in ti lingue e per to dat it un propri forum. Li nómine del revúe esset adaptat al ortografie international; nu it esset nominat «Cosmoglotta».

Wahl nominat su lingue «Occidental», proque li international vocabularium presc solmen provenit ex li grand lingues occidental. Por su projecte de un international lingue il provat utilisar ti ja existent international vocabularium tam plenmen quam possibil, ma sin in li altri látere transprender li ínregularitás del lingues national.

Ti ci punctu esset li nov in li lingue de Wahl: It completmen assimila li international vocabularium, tal que solmen poc elementes deve ancor esser novmen aprendet e que un comprension es possibil presc a prim vise. Ma in sam témpor it structura ti international vocabularium secun un sistema tam clar e facil, que anc persones, queles támen deve ancor nov aprender ti vocabularium, ne besona aprender con it anc omni ínregularitás del lingues national.

On posse regardar li lingue de Wahl quam successosi via medial, quam mediation inter li heredat international vocabularium, quel representa li cultural heredage europan, e un simplic e regulari lingual structura, quel dá a omnes, ne nur a europanes, li possibilitá posser utilisar li lingue ja pos curt témpor.

Pos li Duesim Guerre Muindal li nómine del lingue, «Occidental», devenit un obstacul por su usada in li landes comunistic. On suposit contra-revolutionari tendenties pos su utilisation. Ma it es self-comprensibil, que un lingue self es liber de ideologie. Chascun posse utilisar e mis-utilisar it por chascun ideologie. Por preventer li prejudicies in li ost-europan landes, on tande decidet nominar li lingue «Interlingue».

Un duesim motivation por li election del nov nómine esset li facte, que li International Auxiliary Language Association (IALA) self conceptet un nov Lingue International, li nómine de quel esset «Interlingua». Por evitar nov dissectiones a diversi fractiones in li Movement Mundlingual, on provat aproximar a unaltru li du lingue-projectes, queles ya esset tre simil.

Ma in facte un fusion del du lingue ne evenit. Li basic diferentie inter ambi es li facte, que IALA-Interlingua, altri quam Interlingue-Occidental, in su essentie es conceptionat quam summa del elementes comun inter li lingues sud-romanic (Portuguesi, Hispan, Italian), ma ne oferta un metode a un plu profund structurisation, quel vell far possibil a homes, queles parla null de ti lingues, rapid e bon aprender it.

IALA-Interlingua es dunc un interessant modelle del coses comun ínter li sud-romanic lingues. Interlingue-Occidental in contrari es un lingue «pan-europan». Ma proque hodie li «europan cultura» (almen sur li campe del lingue) essentialmen representa li «international cultura» (sin despreciar per to altri culturas!), Interlingue-Occidental es li «international lingue».

Alfabete e pronunciation [modificar]

Alfabete [modificar]

A (a), B (be), C (ce), D (de), E (e), F (ef), G (ge), H (ha), I (i), J (jot), K (ka), L (el), M (em), N (en), O (o), P (pe), Q (qu), R (er), S (es), T (te), U (u), V (ve), W (duplic ve), X (ix), Y (ypsilon), Z (zet)

Pronunciation [modificar]

Vocales quam in german, italian, hispan etc.

  • y quam vocal = sved y, german ü, francés u;
  • y quam consonant = y anglés, hispan;
  • c ante e, i, y = ts, in omni altri casus = k;
  • g ante e, i, y = j francés, in altri casus quam g german;
  • h aspirant quam in anglés, german;
  • q quam in german e anglés;
  • s quam in francés;
  • v quam in anglés e romanic;
  • x = ks;
  • z = ds;
  • ch quam in anglés e hispan;
  • eu quam in francés;

Grammatica [modificar]

Pronómines personal [modificar]

masc. fem. n. mas. fem.
Subject yo tu il illa it noi vu ili illos illas
Object me te li la it nos vos les los las

Pronómines relativ [modificar]

Li pronómine general es quel, anc por li accusative.

Li mann, quel es ci. Li mann, quel yo vide.

Por li persones specialmen on usa qui.

Qui ha venit?

De quel li accusative es quem.

Possessives [modificar]

Pronómines mei tui sui nostri vestri lor
Adjectives mi tu su nor vor lor

Demonstratives [modificar]

  • ti, a quel on adjunte, si necessi, li adverbie ci por li coses proxim o ta por li coses lontan:
ti mann, ti-ci fémina, ti-ta infant.
  • Quande on vole insister sur li qualitá, on usa tal, quel es li correlative de qual.
qual patre, tal filio.

Numerales [modificar]

  • 0 null, 1 un, 2 du, 3 tri, 4 qua(d)r, 5 quin, 6 six, 7 set, 8 ott, 9 nin, 10 deci, 11 úndeci o deci-un,
  • 12 dúdeci o deci-du, etc. 20 duant, 30 triant etc. 100 cent, 500 quincent, 1000 mil, 1.000.000

million.

Ordinales [modificar]

On adjunte li suffixe -esim al cardinales:

du-esim, set-esim, duant-esim

Multiplicatives [modificar]

On adjunte -(i)plic al cardinales: tri-plic, mult-i-plic.

Fractiones [modificar]

1/1 un total; 1/2 un demí; 1/3 un ters; 3/4 tri quart.

Li altri fractiones es expresset per li ordinales: 5/7 quin setesimes.

Collectives [modificar]

On adjunte li suffixe -en: six-en, dec-en, cent-en.

Tabelle del correlatives [modificar]

Por interrogar Por monstrar Indeterminat Negation Null indication Total
Qualitá qualmen? talmen in alcun maniere nequalmen in qualcunc maniere in omni maniere
Quantitá quant? tant alquant nequant quantcunc tut-men
Tempore quande? tande alquande nequande quandecunc sempre
Loc u? ta, ci alcú necú úcunc partú

Verb [modificar]

Li tema presentic es format per adjunter un del tri vocales (a, i, e) al tema verbal (radica plus prefixes e sufixes). Tivocal es caracteristic por chascun verb e resta ínvariabil in omni formes del conjugation.

  • Tema verbal: fabric, exped, construct
  • Tema presentic: fabrica, expedi, constructe
  • Li infinitive es format per adjunter -r altema presentic: fabricar, expedir, constructer
  • Li presente es egal al tema presentic: yo fabrica, tu expedi, il constructe
    • Li verb esser have un special abreviat formdel presente: es, vice esse, pro su grand frequentitá.
  • Li participie passat (anc participie passiv) es format per adjunter -t al tema presentic: fabricat, expedit, constructet
  • Li participie passat es usat anc quam passate simplic: noi fabricat, vu expedit, ili constructet
  • Omni composit témpores passat esformat per li verb auxiliari har. lli indica actiones terminat.
  • Passate composit: yo ha fabricat, tu ha expedit, il ha constructet
  • Passate anteriori: noi hat fabricat, vu hat expedit, ili hat constructet
  • Future simplic: It es format per li auxiliare va. il va fabricar, ella va expedir, on va constructer
  • Future anteriori: yo va har fabricat, tu va har expedit, il va har constructet
  • Conditionale simplic: It es format per li auxiliare vell: noi vell laborar, vu vell expedir, ili vell constructer
  • Conditionale passat: il vell har fabricat, il vell har expedit, ili vell har constructet



Quo: What Quel: Which

Ligamines externe [modificar]