10-im millennie AC

De Wikipedia

Cronologie del prehistorie - 10-im millennie AC - 9-im millennie AC


Li 10-im millennie AC refere al annus inter 10,000 AC til 9001 AC (c. 12 ka til 11 ka). It marca li comensa del transition del Paleolitic al Neolitic tra li interim periodes del Mesolitic (in Nord-Europa e West-Europa), queles junt forma li unesim parte del era Hocolene quel on crede ha comensat c. 9700 AC (c. 11.7 ka), e quel es li actual geologic era. Li exact date de evenimentes en ti-ci millennie es ínpossibil a saver, e omni dates mentionat ci es por li pluporte basat sur analises geologic e antropologic.

Epoca holocene[modificar | redacter fonte]

Li Würm Glaciation
Cade de temperaturas durant li Recent Dryas.

Li chef caracteristicas del Holocene trova se in li transmundal abundantie de Homo sapiens sapiens, a saver li homanité. Li epoca comensa pos li Würm Glaciation, anc conosset quam li Ultim Era Glacial, quel comansit in 109 ka e finit se in 14 ka quande Homo sapiens sapiens trovat se in li Paleolitic (Ancian Petrin) Era. Sequente li Tost Glacial Interstadial de 14 ka til 12.9, durant que global temperaturas acrescet significativmen, li Recent Dryas comensat, a saver un temporari reversion de climatic calentation e retorna de conditiones glacial in li Nordic Hemisfere, e quel evenit junt con li fine del Paleolitic Superior. Li Dryas Recent cessat c. 9700 AC, marcante li transition del Pleistocene al Holocene.

In li unesim millennie del Holocene, li Paleolitic comensat esser substituet del Era Neolitic, quel durat circa 6,000 annus secun location. On quelcvez nomina ti periode de gradual transition li Mesolitic. Li glacieros retraet se, li clima devenit plu e plu calid, inspirante un revolution agriculcural, benque in prim li can esset li sol animale domestic. Con to comensat un social revolution in quel li homes, tra li agricultura, esset incentivat a installar se. Ti inhabitation es li precursor a civilisation, quel ne posse esser atinget con un vive nomadic.

On crede que li population mundal c. 10,000 AC esset plu o minu stabil. On estima un population de quin million tande ye li Ultim Glacial Maximum, quel crescet til quarant million in 5000 AC e 100 million in 1600 AC, un medial rate de crescentie de 0.27% del Era Neolitic al Era Bronze Medial. Circa 10,000 AC, li pluparte del gente vivet in comunités chassatori-recoltatori disperset tra omni continentes except Antarctica e Zealandia. Ye li fine del Würm/Wisconsin, inhabitation de nordic regiones devenit possibil denov.

Comense del agricultura[modificar | redacter fonte]

Restage de un mur de un dom del natufian cultura.

Li agricultura developat se in diferent locs del munde in diferent témpores. In mult locationes on aprendet li arte de cultivation sin auxilie exteriori; altriloc, quam in li west de Europa, ti habilitás esset importat.

Li prevalent cultura in li Levant tra li 10-im millennie esset li Natufian cultura, quel esset ínusual pro que ta vivet un population sedentari o demí-sedentari mem ante li introduction del agricultura. Un exemple temporan es ti de 'Ain Mallaha, quel esset possibilmen li unesim village in quel li tot population esset sedentari. On crede que li natufianes ha fundat un altri temporan inhabitation sur li situ de Jericho (Tell es-Sultan) in quel trova se evidentie de construction inter 9600 AC e 8200 AC. Li dates por li natufianes es índeterminat, con un larg range de c. 13,050 AC til c. 7550 AC. It es possibil que li temporan cultivation de figues comensat in li valley del Rivere Jordan alquande pos li medíe del 10-im millennie. Ultra figuieros, li gente fórsan hat comensat li cultivation de savagi plantes tales quam hordeo e pistache; anc possibilmen li gregada de capres, svines e pecude.

On comensat developar li agricultura in varie comunités del Fertil Crescente, quel include li Levant, ma li vast practica de agricultura ne vell esser practicat til pos 2,000 annus quande li cultura neolitic devenit bon etablisset in mult partes del Proxim Ost. Inter li max temporan cultivat plantes trova se formes de millete e ris cultivat in li Medial Ost, possibilmen in ti-ci millennie ma plu probabil pos 9000 AC. Circa 9500 BC, li gente in sud-ost Anatolia esset cultivant savagi grasses e granes. Li max tost evidencie de gregada de agnes ha esset trovat in li nord de Irak, datat til ante 9000 AC.

Potteríe[modificar | redacter fonte]

Li cronologie prehistoric apoya se presc exclusivmen sur li datation de material objectes, inter queles li potteríe es max difuset e resistent a decomposition. Omni locs e generationes developat su propri formes, grandores e stiles de potteríe, quel include metodes e stiles de decoration, ma hay un consistentie inter li stratificat deposites e mem fragmentes posse esser classificat secun témpor e loc. On crede que on decovrit li potteríe índependentmen in varie locs, comensante con China c. 18,000 AC, quel esset probabilmen decovrit per foyes incendiat sur suol de argil. Li chef decovrition de potteríe datat til li 10-im millennie esset in Ounjougou (c. 9400 AC) in Central Mali, quel da evidentie por un índependent invention de potteríe in Sub-saharan Africa.

Altri developamentes cultural[modificar | redacter fonte]

Altri developamentes cultural In Nord Africa, gravuras de saharan arte petrin in li loc conosset quam li Periode Bubalus (Grand Savagi Fauna) ha esset datat til inter 10,000 AC e 7000 AC. Mur-picturas trovat in Etiopia e Eritrea depicte activitás homan; alcunes del plu ancian picturas es credet a datar til circa 10,000 AC. Li Abu Madi tell-tumules in li Sinai Peninsul ha esset datat til c. 9660 a 9180 AC.

Americas[modificar | redacter fonte]

Li cultura clovis esset vastmen distribuet tra Nord-America. Ti popul esset chassatores-recoltatores e havet un duration de cultura inter c. 9050 AC til c. 8800 AC. Hay evidentie pri un crescent usada de Clovis-puntas, un tecnologie usat por li chassada.