Atom

De Wikipedia
Li modelle de Bohr del atom, con un electron fante instantan "saltas quantic" de un órbite a unaltru con ganie o perde de energie. Ti modelle del electrones in orbites es nu obsolet.

Un atom es li max micri unité de ordinari materie que forma un chimic element. Omni solide, liquide, gas, e plasma es composit de neutral o ionisat atomes. Atomes es extremimen micri, tipicmen circa 100 picometres in grandore. Ili es tant micri que acuratmen predir lor conduida con classic fisica — as quam ili esset tennis balles, por exemple — ne es possibil pro efectes quantic.

Omni atom es composit de un nucleo e un o plu electrons ligat al nucleo. Li nucleo es composit de un o plu protones e un númere de neutrones. Solmen li max comun varietá de hydrogen have null neutrones. Plu quam 99.94% del masse de un atom es in li nucleo. Li protones have un positiv electric charge, li electrones have un negativ electric charge, e li neutrones have null electric charge. Si li númere de protones e electrones es egal, li atom es electricmen neutral. Si un atom have plu o minu electrones quam protones, it have un tot negativ o positiv charge, respectivmen – tal atomes es nominat iones.

Li electrones de un atom es atraet al protones in un atomic nucleo per li fortie electromagnetic. Li protones e neutrones in li nucleo es atraet a unaltru per li fortie nucleari. Ti fortie es usualmen plu fort quam li fortie electromagnetic que repulse li positivmen chargeat protones de unaltru. In certe circumstanties, li repulsent fortie electromagnetic devenir plu forte quam li fortie nucleari. In ti casu, li nucleo fisse ad-in diferent elementes. Ta es un forme de desintegration nucleari.

Li númere de protones in li nucleo es li atomic númere e it defini li chimic element a quel li atom apartene. Por exemple, omni atomes que contene 29 protones es cupre. Li númere de neutrones defini li isotope del element. Atomes posse atacha a un o plu altri atomes per chimic ligantes de forma [[chimic composite]s quam molecules o cristalles. Li habilitá de atomes de associar e dissociar es responsibil por li majorité del changes fisic observat in natura. Chimie es li discipline que studiar ti changes.

Vide anc[modificar | redacter fonte]

Referenties[modificar | redacter fonte]