Nube

De Wikipedia
Nubes de Cumulonimbe súper Borneo

In meteorologie, un nube es un visibil mass de liquid guttes o cristalles de gelat aqua o varie substanties suspendet in li atmosfere super li superficie de un córpor planetari. [1] Ti particules suspendet es anc savet quam aerosoles e es studiat in li fisica nubal branche de meteorologie.

Li formation de nubes terrestri es li resulte de aere in un del tri max bass strates del atmosfere terric devenir saturat pro li processus de frigidar del aere e/o addir vapor de aqua. Con saturation suficient in li troposfere, precipitation cade al superficie quam pluvie o nive; un exception es virga, quel evapora ante atinger li superficie. Nubes que forma che multi alt altitudines in li stratosfere e mesosfere ne contene suficient humiditá de generar alcun excadition de guttes o cristalles.

Nubes in li troposfere, li strate atmosferic max proxim del superficie terrestri, have nómines latin pro li universal adaptation del nomenclatura de Luke Howard. It esset introductet in 1802 e devenit li base de un sistema international modern que classifica li aerosoles troposferic ad-in pluri formes fisic, alor subclassifica les ad-in altitudinal nivelles de derivar deci basic géneres. Li chef representativ tipes nubic por chascun del formes e stratiform, cumuliform, stratocumuliform, cumulonimbiform, e cirriform. Bass nivelle nubes ne have alcun altitudinal prefixes. Tamen, medi nivelle stratiform e stratocumuliform tipes es donat li prefixe alto-, e alt nivelle variantes de ti sam du formes have li prefixe cirro-. Por ambi casus, strato- ne es usat in li ultim forme por evitar duplic-prefixante. Generic tipes con suficient extension vertical que ocupa plu quam un singul nivelle ne have altitudinal prefixes. Ili es classificat formalmen quam bass o medi nivelle, dependent sur li altitudine u chascun forma initialmen, e es anc caracterisat quam multi-nivelle o vertical. Multi del deci géneres derivat per ti metode de classification posse esser subdividet ad-in species. Tre bass stratiform nubes que extende al superficie del Terra es donat li comun nómine de nebul, ma ne have un nómine latin.

Generic classification de nubes per altitudine de lor ocurrentie. Vertical tipes o subtipes ne limitat per altitudine include cumulonimbe-Cb, dominant cumulo-Tcu (ne monstrat), e nimbostrate-Ns.

In li stratosfere e mesosfere, nubes have comun nómines por lor chef tipes. Ili posse haver li aspecte de stratiform folies, cirriform toffettes, o stratocumuliform bandes. Ili es videt rarmen, che li polari regiones de Terra. Nubes ha esset observat in li atmosferes de altri planetes e lunes intra li Sistema solari. Tamen, pro lor diferent trates termal, ili es sovente composit de altri substanties quam metane, ammoniac, o acide sulfuric, e anc aqua.

Vide anc[modificar | redacter fonte]

Referenties[modificar | redacter fonte]

  1. "Weather Terms." National Weather Service. Accesset 21 June 2013.