Planete

De Wikipedia
Li ott planetes del solari sistema con grandore a sam scale (de cime a base, de levul a dextre): Saturn, Jupiter (Jove), Uran, Neptun (extern planetes), Terra, Venus, Mars, e Mercur (intern planetes)

Un planete es un grand, rond astronomic córpor que es ni un stelle ni un remanente. Li max bon teorie de planetic formation es li nebulosic hipotese, que posita que un nube interstellic crula ex un nebulose de crear un yun protostelle orbitat per un protoplanetari disco. Planetes cresce in ti disco by li gradual acumulation de materiale propulse per gravitá, un curse nominat acretion. Li solari sistema have adminim ott planetes: li terrestri planetes Mercur, Venus, Terra e Mars, e li giganti planetes Jupiter (Jove), Saturn, Uran e Neptun. Ti planetes chascun rota circum un axe inclinat con egard a su orbital pol. Omni planetes del Solari Sistema altri quam Mercur have un considerabil atmosfere, e alcun have tal trates quam glacial cappes, sesones, vulcanisme, uriganes, tectonica, e mem hidrologie. Except Venus e Mars, li planetes del Solari Systema genera campes magnetic, e lu tot except Venus e Mercur have natural satelites. Li giganti planetes have planetari anelles, li max prominent esser tis de Saturn.

Li parol planete probabilmen deriva del grec planḗtai, significa "migratores". In antiquitá, ti parol referet al Sole, Lune, e li quin punctus de lúmine visibil al ocule nonassistet, quel movet trans li funde del stelles — Mercur, Venus, Mars, Jupiter, e Saturn. Planetes ha historicmen hat religiosi significationes: multiplic culturas identifica corpores celestial con deos, e ti conexiones con mithologie e folklore persiste in li schemas por nominar novmen-decovrit corpores del Solari Sistem. Terra se esset reconosset quam un planete quando heliocentrisme remplazzat geocentrisme durante li 16m e 17m secules.

Pos li invention del telescop, li signification de planete agranda de include objectes solmen visibil con assistantie: li glacial gigantes Uran e Neptun; Ceres e altri corpores subsequentmen reconosset de esser asteroides; e Pluto, subsequentmen trovat esser li max grand membre de colection de glacial corpores savet quam li cintura de Kuiper. Li decovrition de altri grand objectes in li cintura de Kuiper, precipue Eris, comeniciat debatte pri qualmen a definir exactmen un planete. Li Union Astronomic International adoptet un standarde in quel li quar terrestri e quar gigant planetes qualifica, ma posi Ceres, Pluto, e Eris in li categorie de nani planete,[1][2][3] benque multi planetari scientistes ha continua de usar li término planete plu largmen.[4]

Plu avanses in astronomie ductet al decovrition de plu quam quin mill planetes extern li Solar System, nominat exoplanetes. Tis include calid Jupiteres — gigant planetes que orbita proxim lor stelles — simil 51 Pegasi b, super-Terras simil Gliese 581c que have masses inter to de Terra e Neptun; e planetes plu micri quam Terra, simil Kepler-20e. Multiplic exoplanetes ha esset trovat de orbitar in li habitabil zones de lor stelles, ma Terra remane li sol planete in presente savet a suportar vive.

Mitologie e nominante[modificar | redacter fonte]

Li nómines del planetes del Solari Sistema (altri quam Terra) es derivat de nómines trovat per li Babylonianes, Grecs, e Romanes de antiquitá. Li donante li nómines de deos al planetes esset presc certmen pruntat del Babylonianes per li ancian Grecs, e poy fro li Grecs per li Romanes.

Quando li Romanes studiat grec astronomie, ili donat li planetes li nómines de lor propri deos: Mercurius (por Hermes), Venus (Aphrodite), Mars (Ares), Iuppiter (Zeus), e Saturnus (Cronus). Alcun Romanes, sequente un credentie originalmen de Mesopotamia ma developat in Hellenistic Egypt, credet que li sett planetari deos fa relé horari a cuidar li aferes de Terra. Li órdine del planetari hores esset: Saturn, Jupiter, Mars, Sole, Venus, Mercur, Lune (del max distant al max proxim planete).[5] Dunc, li prim die esset initiat per Saturn (1m hor), secund die per Sole (25m hor), sequet per Lune (49m hor), Mars, Mercur, Jupiter, e Venus. Pro que chascun die esset nominat per li hor del deo comensante it, to devenit li órdine del dies del semane in li roman calendare.[6]

Quando nov planetes esset decovrit in li 18m e 19m secules, Uran esset nominat por un grec deo e Neptun por un roman deo (li equivalente del grec Poseidon). Li asteroides anc esset nominat initialmen de mitologie – Ceres, Juno, e Vesta esset majori deessas roman, e Pallas es un epitete del majori grec deessa Athena – ma quam tre plu esset trovat, li asteroides prim esset nominat por plu minori deessas, e tande li mitologic nómines esset abandonat pos li 20m asteroid Massalia in 1852.[7] Pluto esset donat un classic nómine, pro que it esset considerat un majori planete quando it esset decovrit.

Li nómines de exoplanetes es nominat usualmen por lor stelle e lor órdine de decovrition intra lor sistemas planetari, p.ex., Proxima Centauri b.

Simboles[modificar | redacter fonte]

Max comun planetari simboles
Sole
☉
Mercur
☿
Venus
♀
Terra
🜨
Lune
☾
Mars
♂
Jupiter
♃
Saturn
♄
Uran
⛢ or ♅
Neptun
♆

Li scrit simboles de Mercur, Venus, Jupiter, Saturn, e possibilmen Mars ha esset traciat al formes trovat in tard grec papyric textus.[8] Li simboles de Jupiter e Saturn es identificat quam monogrammes del corespondent grec nómines, e li simbol de Mercur es un stilisat caduceus.[8] Li modern figuras con li cruces prim aparat circa li 16m secul. Quando Uran e Neptun esset decovrit, simboles esset inventet por les.

Formation[modificar | redacter fonte]

Artistic impressiones
Un protoplanetari disco
Asteroides collider durante planetari formation

Astronomes ne save con complet certitá qualmen planetes es constructet. Li teorie prevalent es que ili es format durante li discade de un nebulose ad-in un tenui disco de gas e polve. Un protostelle forma al cordie, circumdant per un rotant protoplanetari disco. Per acretion (adhesiv colision), particules de polve in li disco constantmen acumula masse de formar plu grand córpores. Concentrationes local de masse savet quam planetesimales forma, e tis accelera li acretion per atraer gravitationalmen plu materiale. Ti concentrationes deveni plu e plu densi til gravitá causa ili de cader ad-intern de formar protoplanetes.

Solari Sistema[modificar | redacter fonte]

Secun li UAI definition, hay ott planetes in nor solari sistema, quel es (in acrescent distantie del Sole):[1] Mercur, Venus, Terra, Mars, Jupiter, Saturn, Uran, e Neptun. Jupiter es li max grand, havent 318 masses terric e Mercur es li max micri, havent 0,055 masses terric.[9]

Li planetes del solari sistema es divide ad-in categories de lor composition. Terrestri planetes es simil a Terra, con córpores precipue composit de rocca e metalle: Mercur, Venus, Terra, e Mars. Terra es li max terrestri planete.[10] Gigant planetes es significantmen plu massiv quam lu terrestris: Jupiter, Saturn, Uran, e Neptun.[10] Ili difere del terrestri planetes in composition. Li gasosi gigantes, Jupiter e Saturn, es precipue composit de hidrogen e helium, e ili es li plu massiv planetes in li Solari Sistema. Saturn have un triesime del masse de Jupiter, a 95 terric masses.[11] Li glacial gigantes, Uran e Neptun, es primarimen composit de materiales con un bass punctu bollent, quam aqua, metane, e ammoniac, con spess atmosferes de hidrogen e helium. Ili have plu bass masse quam li gasosi gigantes (solmen 14 e 17 terric masses).[11]

Nani planetes es rondoid pro gravitá, ma ne ha vacuat lor orbites de altri córpores.

Planetari proprietás[modificar | redacter fonte]

Li tabelles infra resuma alcun proprietás del objectes generalmen acordat de satisfa li definition geofisic de un planete. Li diametres, masses, orbital periodes, e rotational periodes del majori planetes esset publicat per li Jet Propulsion Laboratory[9][12] e NASA.[13]

Nómine Equatorial
diametre
Masse Semi-majori axe (AU) Orbital periode
(annus)
Inclination
al ecliptic
(°)
Orbital
excentricitá
Rotational periode
(days)
Confirmat
lunes
Axial inclination (°) Anelles Atmosfere
Majori planetes
☿ Mercur 0,383 0,06 0,39 0,24 7,00 0,206 58,65 0 0,04 no minimal
♀ Venus 0,949 0,81 0,72 0,62 3,39 0,007 243,02 0 177,30 no CO2, N2
🜨 Terra 1,000 1,00 1,00 1,00 0,0 0,017 1,00 1 23,44 no N2, O2, Ar
♂ Mars 0,532 0,11 1,52 1,88 1,85 0,093 1,03 2 25,19 no CO2, N2, Ar
♃ Jupiter 11,209 317,83 5,20 11,86 1,30 0,048 0,41 95 3,13 yes H2, He
♄ Saturn 9,449 95,16 9,54 29,45 2,49 0,054 0,44 145 26,73 yes H2, He
⛢ Uran 4,007 14,54 19,19 84,02 0,773 0,047 0,72 27 97,77 yes H2, He, CH4
♆ Neptun 3,883 17,15 30,07 164,79 1,77 0,009 0,67 14 28,32 yes H2, He, CH4
Nani planetes
⚳ Ceres 0,0742 0,00016 2,77 4,60 10,59 0,080 0,38 0 4 no minimal
🝿 Orcus 0,072 0,0001 39,42 247,5 20,59 0,226 ? 1 ? ? ?
♇ Pluto 0,186 0,0022 39,48 247,9 17,14 0,249 6,39 5 119,6 no N2, CH4, CO
🝻 Haumea 0,13 0,0007 43,34 283,8 28,21 0,195 0,16 2 126 yes ?
🝾 Quaoar 0,085 0,0002 43,69 288,0 7,99 0,038 0,74 1 ? yes ?
🝼 Makemake 0,11 0,0005 45,79 306,2 28,98 0,161 0,95 1 ? ? minimal
🝽 Gonggong 0,10 0,0003 67,33 552,5 30,74 0,506 0,93 1 ? ? ?
⯰ Eris 0,18 0,0028 67,67 559 44,04 0,436 15,79 1 78 ? ?
⯲ Sedna 0,078 ? 525,86 12059 11,93 0,855 0,43 0 ? ? ?
Colorat etiquette: Avise:Legend2 Avise:Legend2 Avise:Legend2 (ambi categories de gigant planetesAvise:Legend2

Mesurat relativ a Terra.
Li masse de Terra es circa 5,972 × 1024 kilogrammes, e su equatorial rádius es circa 6378 kilometres.[9]

Vide anc[modificar | redacter fonte]

Referenties[modificar | redacter fonte]

  1. 1.0 1.1 "IAU 2006 General Assembly: Result of the IAU Resolution votes." International Astronomical Union: 2006.
  2. "Working Group on Extrasolar Planets (WGESP) of the International Astronomical Union." IAU. 2001.
  3. Lakdawalla, Emily (21 April 2020). "What Is A Planet?."
  4. Grossman, Lisa (24 August 2021). "The definition of planet is still a sore point – especially among Pluto fans."
  5. Zerubavel, Eviatar (1989). The Seven Day Circle: The history and meaning of the week. University of Chicago Press, 14. ISBN 978-0-226-98165-9. 
  6. : Astronomical names for the days of the week. In: Journal of the Royal Astronomical Society of Canada. 93, 2004, S. 122–133
  7. Schmadel, Lutz (10 June 2012). Dictionary of Minor Planet Names, 6, Springer, 15. ISBN 9783642297182. 
  8. 8.0 8.1 Jones, Alexander (1999). Astronomical Papyri from Oxyrhynchus, 62–63. ISBN 978-0-87169-233-7. 
  9. 9.0 9.1 9.2 "Planetary Physical Parameters." Jet Propulsion Laboratory.
  10. 10.0 10.1 Lewis, John S. (2004). Physics and Chemistry of the Solar System, 2nd, Academic Press, 59. ISBN 978-0-12-446744-6. 
  11. 11.0 11.1 "Not a Heart of Ice (in en)." The Planetary Society: 2 April 2019.
  12. "Approximate Positions of the Planets." Jet Propulsion Laboratory.
  13. "Planet Compare." NASA.