Uran

De Wikipedia
Fotograf de Uran per Voyager 2 ye 1986

Uran es li settesim planete del Sole e es un gasosi cyan glacial gigante. Uranus es composit precipue de aqua, ammoniac, e metane in a supercritic fasa de materie, quel in astronomie es nominat 'glacie' o volatiles. Li atmosfere de Uran have un complex stratificat structura de nubes e have li max bass minim temperatura de 49° K de omni planetes in li solari sistema. Uran have un grand axial inclination de 97.8° con un retrogradic rotational rate de 17 hores. To implica que durante un orbital periode de 84 terric annus, su poles recive circa 42 annus de continui luce del sole, seque per 42 annus de continui tenebre.

Uran have li triesim max grand diametre e li quaresim max grand masse del planetes del solari sistema. Secun present modelles, intra li volatil mantelic strate es un roccosi cordie, circumdant per un spess atmosfere de hidrogen e helium. Un tre micri quantitá de hydrocarbones e carbon monoxid junt con carbon dioxid (quel probabilmen originat ex cometes) have esset detectet in li superiori atmosfere. Hay multi ínexplicat fenomenes de clima in li atmosfere de Uran, quam su max ventic rapiditá de 900 km/h, variationes in su polari cappe, e su nubic formationes. Uran anc have un tre bass internal calore comparat al altri gigant planetes.

Quam li altri gigant planetes, Uran have un anellic sistema, natural satelites, e un magnetosfere. Li anelles de Uran es extremimen obscur, con solmen circa 2% del solari luce es reflectet, e ili contene li savet 13 interiori lunes. Che plu grand distantie es locat li quin majori lunes de Uran: Miranda, Ariel, Umbriel, Titania, e Oberon. Che ancor tre plu grand distanties de Uran es li nin savet micri ínregulari lunes. Li magnetosfere de Uran is tre ínsimetric e have multi chargeat particules, quel mey causar li obscuration de su anelles e lunes.

Uran es visibil al ocul nud, ma it es tre pallid e ne esset classificat quam un planete til 1781, quande it esset observat per William Herschel. Circa sett decennies pos su decovrition, consentiment esset atinget de nominar li planete por li grec deo Uran (Ouranos), un del grec primordial deos.

Til 2023, Uran esset visitat vicinmen un vez, ye 1986 quande li Voyager 2 sonde pretereat li planete.[1]

Uran have du astronomic simboles. Li prim, , esset proposit per Johann Gottfried Köhler al petition de Bode in 1782.[2] Köhler suggestet que li nov planete va es donat li simbol por platin, quel ha esset descrit scientificmen solmen 30 annus ante. Pro que un alchimic simbol de platin, il suggestet a combination del planetari-metallic simboles ☉ (aure) e ♂ (ferre), quam platin (o 'aure blanc') es trovat mixtet con ferre. Ti simbol predomina in modern astronomic usu, in li rar casus que simbols es usat.[3][4] Li secund simbol, ♅, esset suggestet per Lalande in 1784. Ti simbol es presc universal in astrologie.

Vide anc[modificar | redacter fonte]

Referenties[modificar | redacter fonte]

  1. "Exploration | Uranus."
  2. Astronomisches Jahrbuch für das Jahr 1785. George Jacob Decker, Berlin, p. 191.
  3. E.g. p. 10, fig. 3 in Chen & Kipping (2017) Probabilistic Forecasting of the Masses and Radii of Other Worlds, The Astrophysical Journal, 834: 1.
  4. Solar System Symbols, NASA/JPL