Nitrogen

De Wikipedia
Un vehicul portar liquid nitrogen.

Nitrogen es li chimic element con li simbol N e atomic númere 7. Nitrogen es un inmetalle e li max levi membre de gruppe 15 del tabelle periodic, sovente nominat li pnictogenes. It es un comun element in li universe, estimat ye settesim in tot abundantie in li Via Galactic e li Solari Sistem. A standard temperatura e pression, du atomes de nitrogen ligar a formar N2, un diatomic gas sin color o odore. N2 forma circa 78% del atmosfere de Terra. Nitrogen ocurre in omni organismes, primarimen in amine acides (e talmen proteines), in li nucleic acides (DNA e RNA) e in li energic transferent molecul adenosine triphosphat. Li human córpor contene circa 3% nitrogen per masse, li quaresim max abundant element in li córpor sequent oxygen, carbon, e hydrogen. Li nitrogenic cicle descri movement del element ex li aere, ad-in li biosfere e organic composites, poy retrodante al atmosfere.

Multi composites important in industrie, quam amoniac, nitric acide, organic nitrates (propulsentes e explosives), e cyanides, contene nitrogen. Li extremimen fort triplic ligante in elemental nitrogen (N≡N), li secund max fort ligante de omni diatomic molecul sequent carbon monoxid (CO),[1] domina li chimie de nitrogen. To causa desfacilitá por ambi organismes e industrie in conversion de N2 ad-in util composites, ma anc ti facte implica que brulante, explodente, o decomposinte nitrogenic composites a formar gas de nitrogen libera grand quantitás de energie. Sintetic amoniac e nitrates es important industrial fertilisantes, e li nitrates de fertilisantes es polluentes in li eutrofication de aqua.

Vide anc[modificar | redacter fonte]

Referenties[modificar | redacter fonte]

  1. Common Bond Energies (D) and Bond Lengths (r)Avise:Webarchive. wiredchemist.com