Tabelle periodic

De Wikipedia

Li tabelle periodic, anc nominat li tabelle periodic del (chimic) elementes, es un tabellari exposition del chimic elementes. It es usat largimen in chimie, fisica, e altri scienties, e it es generalmen videt quam un icone de chimie. It es un grafic formulation del periodic lege, quel declara que li proprietas del chimic elementes exhibi un periodic dependentie sur lor atomic númeres.

Li tabelle es dividet ad-in quar areas presc rectangulari nominat blocs. Li ranges del tabelle es periodes, e li columnes es gruppes. Elementes ex li sam columnic gruppe del tabelle periodic monstra simil trates chimic. Tendenties traversa li tabelle periodic, con li inmetallic trate (tenente lor electrones) crescer de lu levul a dextri tra un periode, e de lu bass a alt tra un gruppe, e li metallic trates (cedente electrones a altri atomes) crescer in li contrari direction. Li actual cause de ti tendenties es li electronic configurationes del atomes.

Li prim tabelle periodic de devenir generalmen acceptat esset que del russian chimico Dmitri Mendeleev. In 1869, il formulate li periodic lege quam un dependentie del proprietas chimic sur atomic masse. Pro que ne omni elementes esset savet tande, quelc breches existet in su tabelle periodic, e Mendeleev successosimen usat li periodic lege de predir proprietas de alcun del mancant elementes. Li periodic lege esset reconosset quam un decovrie fundamental in li tard 19me secul, e it esset explicat con li decovrie del atomic numere e li inicial labore in mecanica quantic del tost 20me secul que iluminat li structura intern del atom. Ye le decovrie per Glenn T. Seaborg in 1945 que li actinides esset elementes de f-bloc in vice de d-bloc, un modern forme del tabelle esset atinget. Li tabelle e lege periodic es nu un central e índispensabil parte de modern chimie.

Li tabelle periodic continua evolver con li progresse de scientie. In natura, sol elementes til atomic numere 94 existe; trans 94, it esset necessi de sintesisa nov elementes in li laboratoria. Hodie, omni li prim 118 elementes es savet, completer li prim sett ranges del tabelle, ma chimic caracterisation ancor es mancat por li max grav elementes de confirma que lor proprietas coresponde a lor positiones. It ne es savet tant lontan li tabelle va extender ultra ti sett ranges e sive li trates del savet parte del tabelle va continua ad-in ti insavet region. Alcun scientific discussion anc continua pri alcun elementes es positionat bentost correctmen in li tabelle. Multi alternativ representationes del periodic lege existe, e hay alcun discussion pri sive un optim forme del tabelle existe.

Atomic structura[modificar | redacter fonte]

3D visualisationes de alcun hydrogenoid atomic orbitales monstrar probabilital densita e fasa (g orbitales e plu alt ne monstrat).

Li min grand componentes de tot normal materie es nominat atomes. Atomes es micrissimi, essente circa 10-10 metre in grandore; dunc lor intern structura es governat per mecanica quantic.[1] Atomes have un micri, positivmen chargeat nucleo, composit de protones e neutrones, circumdat per un nube de negativmen chargeat electrones. Li charges del protones and electrones anulla, que atomes es neutral electricmen.[2] Electrones participa in chimic reactiones, ma ne li nucleo.[2] Quande atomes participa in chimic reactiones, ili posse gania o perde electrones de forma positivmen- o negativmen-chargeat iones; o ili mey partiprende electrones con unaltru.

Atomes posse esser subdividet ad-in diferent tipes basat sur li numere de protones (e talmen anc electrones) ili have.[2] To es nominat li atomic numere, sovente simbolisat Z[3] pro que li german parol por numere es Zahl. Chascun distint atomic numere dunc coresponde a un classe de atom: ti classes es nominat li chimic elementes.[4] Li chimic elementes es to quel li tabelle periodic classifica e organisa. Hydrogen es li element con atomic numere 1; helium, atomic numere 2; lithium, atomic numere 3; etc. Chascun nomine posse esser significar per un un- o du-littere chimic simbol; tis por hydrogen, helium, e lithium es respectivmen H, He, e Li. Neutrons ne afecte li chimic identita del atom, ma afecte su pesa. Atomes con li sam numere de protones ma diferent numeres de neutrones es nominat isotopes del sam chimic element. Naturalmen ocurrent elementes usualmen es trovat quam mixturas de diferent isotopes; pro que chascun isotope usualmen have un tipical abundantie, naturalmen ocurrent elementes have bon-definit atomic pesas, definit quam li medial masse de un naturalmen ocurrent atom de ti element.[5]

Hodie, 118 elementes es savet, li prim 94 de quel es trovat naturalmen sur Terra al present. Li question de quant natural elementes existe es complex e it ne es resoluet plenimen. In li tost Solari Sistema, li brevi-vivet elementes ancor ne ha desintegrat, e talmen plu quam 94 natural elementes existet.

Electronic configuration[modificar | redacter fonte]

Li tabelle periodic es un grafic descrition del periodic lege, que declara que li proprietas e atomic structuras del chimic elementes es un periodic function de lor atomic numere. Elementes es plazzat in li tabelle periodic per lor electronic configurations, quel exhibi periodic recurrenties que explica li tendenties de proprietas tra li tabelle periodic.

Un electron posse esser pensat de quam inhabitar an atomic orbitale, quel caracterisa li probabilita it posse esser trovat in un particulari region del atom. Lor energies es quantisat, quel significa ili solmen posse haver discret valores. Adplu, electrones obedi li Exclusion principle de Pauli: diferent electrones sempre dever esser in diferent status. To permisse classification del possibil status un electron posse have in varie energic nivelles nominat shelles, dividet ad-in individual subshelles, chascun contenent un certe tip de orbitale. Chascun orbitale posse contene til du electrones: ili es distintet per un quantita trovat quam spin, quel posse esser ad-supra o ad-infra.[6] Electrones arangea se in li atom tal que lor tot energie es minimisat; ili ocupa li orbitale con plu bass energie possibil, si null energie ha esset furnit.[7] Sol li plu extern electrones (li valentic electrones) have sat energie de liberar se del nucleo e participa in chimic reactiones con altri atomes. Lu altris es nominat cordial electrones.[8]

Standard forme del tabelle periodic[modificar | redacter fonte]

Por economisar spacie, li tabelle periodic es comunmen monstra con li f-bloc elementes separat e posit sub li chef córpor del tabelle:[9]

Gruppe 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
Periode
1 1
H
2
He
2 3
Li
4
Be
5
B
6
C
7
N
8
O
9
F
10
Ne
3 11
Na
12
Mg
13
Al
14
Si
15
P
16
S
17
Cl
18
Ar
4 19
K
20
Ca
21
Sc
22
Ti
23
V
24
Cr
25
Mn
26
Fe
27
Co
28
Ni
29
Cu
30
Zn
31
Ga
32
Ge
33
As
34
Se
35
Br
36
Kr
5 37
Rb
38
Sr
39
Y
40
Zr
41
Nb
42
Mo
43
Tc
44
Ru
45
Rh
46
Pd
47
Ag
48
Cd
49
In
50
Sn
51
Sb
52
Te
53
I
54
Xe
6 55
Cs
56
Ba
* 72
Hf
73
Ta
74
W
75
Re
76
Os
77
Ir
78
Pt
79
Au
80
Hg
81
Tl
82
Pb
83
Bi
84
Po
85
At
86
Rn
7 87
Fr
88
Ra
** 104
Rf
105
Db
106
Sg
107
Bh
108
Hs
109
Mt
110
Ds
111
Rg
112
Cn
113
Nh
114
Fl
115
Mc
116
Lv
117
Ts
118
Og
* Lanthanides 57
La
58
Ce
59
Pr
60
Nd
61
Pm
62
Sm
63
Eu
64
Gd
65
Tb
66
Dy
67
Ho
68
Er
69
Tm
70
Yb
71
Lu
** Actinides 89
Ac
90
Th
91
Pa
92
U
93
Np
94
Pu
95
Am
96
Cm
97
Bk
98
Cf
99
Es
100
Fm
101
Md
102
No
103
Lr

Ti comun arangeament del tabelle periodic separa li lanthanides e actinides del altri elementes. Alcun versiones del tabelle incorpora li bloc f e alcunes addi li 8me e 9me periodes includente li hipotetic bloc g.

Colores de bordes monstra statu por conditiones normal.   Stiles de bordes monstra ocurrentie natural.
Solide Liquide Gas Inconosset   Primordial De desintegration Sintetic
Colores de fundes monstra serie chimic.
Metalles alcalin Lanthanides Metalles transitional Metalloides Halogenes
Metalles alcalin terrestri Actinides Metalles post-transitional Inmetalles Gases nobil

Vide anc[modificar | redacter fonte]

Referenties[modificar | redacter fonte]

  1. (1964) "2. The Relation of Wave and Particle Viewpoints", The Feynman Lectures on Physics 3. Addison–Wesley. ISBN 0-201-02115-3. 
  2. 2.0 2.1 2.2 (1964) "2. Basic Physics", The Feynman Lectures on Physics 1. Addison–Wesley. ISBN 0-201-02115-3. 
  3. Avise:GoldBookRef
  4. Avise:GoldBookRef
  5. "Standard Atomic Weights." International Union de Pure e Applied Chemistry: 2019.
  6. Petrucci et al., p. 323
  7. Petrucci et al., p. 322
  8. (2011) Introductory Chemistry, 1st Canadian, BC Campus (opentextbc.ca). ISBN 978-1-77420-003-2. 
  9. Nómines del elementes ex Cosmoglotta A 144 (marte 1949) e Cosmoglotta A 95 (april 1934). Elementes decovrit desde 1949 usa nómines basat sur li max international formes.