Pisc

De Wikipedia
Un cernie gigant al Aquarium de Georgia, svimmar con altri piscs
Li ornat rubi leon-pisc

Un pisc es un membre de un gruppe parafiletic de organismes que consiste de omni branchosi, aquatic, craniat animales que ne have extremitás con digites. Includet in ti definition es li vivent myxiniformes, lampredes, e cartilaginosi e piscs ossosi, e anc varie afini gruppes extint. Li majori parte de piscs es ectotermic ("de sangue frigid"), permisser lor temperatura corporal de variar quam li circumdant temperaturas changea, benque alcun del grand activ svimmores quam li squale blanc e li tunne posse tener un plu alt temperatura nucleari.[1][2] Piscs es abundant in multi corpores de aqua. Ili posse esser trovat in presc omni circumités aquatic, del riverettes in li montes al max profund abisses del oceanes. Con 32.000 species, piscs exhibite plu grand diversitá quam omni altri gruppes de vertebrates.[3]

Piscs es un ressurse important por homes mundialmen, specialmen quam aliment. Comercial e subsistential piscatores chassa piscs in piscieras savagi (vide piscar) o producte les in stagnes o in padós in li ocean. Ili es anc piscat per piscar recreational, tenet quam animales domestic, elevat per teneros piscatori, e exhibit in public aquariumes. Piscs ha havet un cultural rol, quam deitás e simboles religiosi, e quam li subjectes de arte, libres, e cinemá.

Pro que li término "pisc" es definit negativmen, e exclude li tetrapodes (li amfibies, reptiles, avies, e mammales) que descende ex li sam ancestrie, ili es parafiletic, e ne es considerat un propri gruppe de biologie sistematic. Li término traditional pisces (anc ichthyes) es considerat un tipologic, ma ne un filogenetic, classification.

Li prim organismes que posse esser classificat quam piscs esset cordates moll-corporat que aparat prim durante lu Cambrian. Benque ili mancat un ver spine dorsal, ili havet notocordes que permisset les de esser plu agil quam lor invertebrat competitores. Piscs self continuat a evoluer tra lu Paleozoic, diversificar ad-in un grand varietá de formes. Multi piscs del Paleozoic developat curasse extern que protectet les de predatores. Li prim piscs con maxilles aparat in lu Silurian, e poy ili (p.ex., squales) devenit marin predatores formidabil e ne solmen li predas de artropodes

Vide anc[modificar | redacter fonte]

Referenties[modificar | redacter fonte]

  1. K.J. Goldman: Regulation of body temperature in the white shark, Carcharodon carcharias'. In: Journal of Comparative Physiology. 167, Nr. 6, 1997, S. 423–429
  2. F.G. Carey, Lawson, K.D.: Temperature regulation in free-swimming bluefin tuna. In: Comparative Biochemistry and Physiology Part A: Physiology. 44, Nr. 2, 1., S. 375–392
  3. "FishBase." FishBase: February 2011 Update. Accesset 24 May 2011.