Amfibie

De Wikipedia
In sensu horlogic de dextre superiori: un Seymouria, un mexican fossant cecilian, un triton oriental, e un folie-verdi ran arboreal

Li amfibies es ectotermic, tetrapodal vertebrates del classe Amphibia. Ili habita un larg varietá de domicilies con li majoritá del species viver intra terrestri, fossorial, arboreal, o dulci aquatic ecosistemas. Li amfibies tipicmen comensa quam larves vivent in aqua, ma alcun species ha developat adaptationes de conduida a evitar to. Li yunellos generalmen suffre metamorfose ex larve con branches a un adult forme que spira aere con pulmones. Amfibies usa lor pelle quam un respiratori superficie secondari e alcun micri terrestri salamandres e ranes ne have pulmones e usa solmen lor pelles. Ili es superficialmen simil a reptiles, ma, junt con mammales e avies, li reptiles es amniotes e ne besona corpores de aqua in quel a propagar. Con lor complex besones reproductiv e pelles permeabil, amfibies es sovente indicatores ecologic, e in recent decennies, li population de multi species ha diminuet dramaticmen tra li munde.

Li prim amfibies evoluet in lu Devonian ex piscs sarcopterygian con pulmones e ossosi pinnes, trates que esset avantageosi por adaptar a terre sicc. Ili diversificat e devenit dominant durante li periodes Carboniferosi e Permian, ma esset deplazzat poy per li reptiles e altri vertebrates. Trans témpor, amfibies diminuet in ambi grandore e diversitá, e li solmen remanent subclasse es Lissamphibia.

Li tri ordines modern de amfibies es Anura (li ranes e rospes), Caudata/Urodela (li salamandres), e Gymnophiona/Apoda (li cecilianes). Li tot númere de savet species de amfibies es circa 7.000, de quel quasi 90% es ranes. Li plu micri amfibie (e vertebrate) del munde es un ran de Nov Guinea (Paedophryne amauensis) con un longore de solmen 7,7 millimetres. Li plu grand vivent amfibie es li 1,8 metre long Chinesi salamandre gigant (Andrias davidianus), ma it es nanat per li extint, 9 metre Prionosuchus del medie de lu Permian de Brasil. Li studie de amfibies es nominat batracologie, ma li studie de ambi reptiles e amfibies es nominat herpetologie.

Vide anc[modificar | redacter fonte]

Referenties[modificar | redacter fonte]