Tempe

De Wikipedia
Tempeste tónneric proxim Garajau, Madeira

Tempe in meteorologie es li statu del atmosfere, al gradu que it es calid o frigid, humid o sicc, calme o tempestic, clar o nubosi. Tempe, videt fro un perspectiv antropologic, es alcun cose omni homes in li munde constantmen have experientie de per lor sensus, adminim durante esser for. Hay socialmen e scientificamen constructet comprensiones de que tempe es, que far it changear, li efectes it have sur homes in diferent situationes, etc.[1] Ergo, tempe es alcun cose gente sovente comunica pri.

Li majoritá de fenomen del tempe ocurre in li troposfere[2][3], sub li stratosfere. Tempe generalmen refere al activitá quotidian de temperatura e precipitation, ma clima es li término por li statisticas de conditiones atmosferic durante periodes plu long. [4] Quande usat sin qualification, "tempe" (in li sensu meteorologic) generalmen significa li tempe del Terra.

Tempe es pulsat per diferenties de pression aereal (temperatura e humiditá) inter un loco e unaltru. Ti diferenties de pression e temperatura posse ocurrer pro li angul solari a chascun loco, que varia per latitudine del tropic. Li grand contraste de temperatura inter aere polari e aere tropical causa li currente spruzzal. Sistemes de tempe in li medi-latitudines, quam ciclones extratropical, es causat per instabilitás del fluer del currente spruzzal.

Por que li axe del Terra es inclinat relatent a su planura orbital, lúmine solari es incident a angules diferent durante li sesones del annu. Sur li superficie terric, temperaturas usualmen rangea ±40 °C (-40 °F a 100 °F) annualmen. Durante milles de annus, changes del orbite terrestri posse afecte li quantitá e distribution de energie solari recivet per li Terra, do influentiar climat e global change climal.(Vide cicles Milankovitch). [5]

Diferenties de temperaturas superficial tande causa diferenties de pression. Plu alt altitudines es plu frigid quam plu bass altitudines pro li diferenties in calentation compressional. Predir li tempe es li application de scientie e technologie por predir li statu del atmosfere in li futur in un loco particulari. Li sistema es un sistema caotic; talmen, micri changes de un parte del sistema posse cresce a haver efectes grand sur li tot sistema. Human provas de controlar li tempe have ocurret durante historie human, e hay evidentie que activitás human quam agricultura e industrie have modificat patronos del tempe.

Studiar qualmen li tempe functiona sur altri planetes have esset util por comprender qualmen tempe functiona sur Terra. Un famosi punctu de referentie in li Sistema Solari, li Macul Rubi Grand de Jupiter, es un anticiclonic tempeste savet de haver existet por adminim 300 annus. Tamen, tempe ne es limitat a corpores planetari. Li corona de un stelle es perdir constantmen ad-in spacie, crear quo es essentialmen un multi rar atmosfere in omni partes del Sistema Solari. Li motion de masse ejectet ex li Sole es nominat li vente solari, quel causa tempe spacial.

Vide anc[modificar | redacter fonte]

Referenties[modificar | redacter fonte]

  1. (2009) Anthropology and Climate Change: From Encounters to Actions. Walnut Creek , CA: Left Coast Press, 70–86, i.e. the chapter 'Climate and weather discourse in anthropology: from determinism to uncertain futures' by Nicholas Peterson & Kenneth Broad. 
  2. Glossario de Meteorologia. Hydrosphere..
  3. Glossary of Meteorology. Troposphere. Retrieved on 27 June 2008.
  4. Avise:Cite encyclopedia
  5. Milankovitch, Milutin. Canon of Insolation and the Ice Age Problem. Zavod za Udz?benike i Nastavna Sredstva: Belgrade, 1941. Isbn=86-17-06619-9.